25 de Gener de 2010

ERC i la Constitució franquista

Una bona part dels espanyols no consideren, encara avui, que el franquisme fos una dictadura feixista i cruenta; a tot estirar, pensen que va ser un règim autoritari, amb un certa manca de llibertats, fins i tot un "mal necessari" per posar fi al separatisme i al comunisme que imperaven durant la República, però res que sigui comparable a l'Alemanya de Hitler o a la Itàlia de Mussolini.

D'exemples d'aquesta manera de pensar n'hi ha hagut i n'hi ha arreu: la pervivència, un cop entrat ja el segle XXI, de nombrosos carrers i places que encara porten els noms dels protagonistes de l'alzamiento i de la dictadura sense que molesti en absolut la gent que hi viu; la resistència a retirar les estàtues, eqüestres o no, del general Franco que "lluïen" -encara en queda alguna- en moltes places de ciutats espanyoles; els problemes polítics per elaborar una llei de la memòria històrica que dignifiqués les víctimes del franquisme i dels seus familiars; la negativa del PP a condemnar el règim de Franco; la continuïtat avui dia d'un model d'estat, un model judicial, un model policial i un model militar que són hereus dels franquistes; l'existència de l'Audiencia Nacional per tractar determinats tipus de "delictes" com abans ho feia el Tribunal de Orden Público; les enormes problemàtiques que genera en segons quins àmbits i sectors la recerca i obertura de les fosses franquistes on s'enterraven, a peu de carretera o al mig de la muntanya, els afusellats i assassinats pels escamots falangistes; la negativa a investigar judicialment els crims comesos en l'anterior règim o a anul·lar els judicis sumaríssims perpetrats pels tribunals contra persones fidels a la República, entre els quals hi ha el cas del president màrtir de Catalunya, Lluís Companys, etc.

Bona part d'Espanya, doncs, continua sent de pensament franquista. Només hem de mirar alguns dels cognoms de diferents personatges que ocupen alts càrrec de l'administració o de la política espanyola actuals, hereus de llargues nissagues de funcionaris i polítics que han sobreviscut a diferents règims i sistemes polítics, i que van arribar al seu zenit en el de Franco. Per tant, que ara Esquerra hagi descobert al Parlament Europeu i, segons sembla també a les Corts espanyoles, un exemplar de la Constitució Espanyola decorada amb simbologia franquista no hauria de sorprendre ningú. És la lògica conseqüència d'un sistema que, tot i presentar-se com a democràtic, beu de les fonts del franquisme i d'una Constitució que és filla i hereva del franquisme i que, malgrat la participació en la seva redacció dels "demòcrates" tolerats en el seu dia pel règim, està feta contra Catalunya i contra els drets de la nació catalana a recuperar les seves llibertats.

En conseqüència, em sorprèn la insistència d'Esquerra a demanar la retirada i la substitució d'aquests exemplars "franquistes" de Constitució Espanyola. És a dir, em sembla molt bé que es denunciï públicament aquí, a Europa i al món que Espanya llueix sense inquietar-se -observeu la tranquil·litat amb què han reaccionat diversos representants del govern espanyol i de l'oposició en aquest tema- símbols de la dictadura en la seva carta magna, en el text que sobre el paper hauria de significar la màxima defensa de la democràcia i de les llibertats, ja que això pot donar una idea als organismes internacionals de quins són els autèntics fonaments "democràtics" de l'Estat espanyol i pot ajudar a fer entendre per què els catalans en volem marxar. Ara bé, que Esquerra, amb Joan Ridao al capdavant, "exigeixi" al Congrés dels Diputats la substitució d'aquest exemplar de la Constitució amb iconografia franquista perquè perjudica la imatge "democràtica" d'Espanya ja em sembla surrealista. Textualment, demanen a José Bono, president del Congrés, que l'exemplar de la carta magna amb elements predemocràtics de l'eurocambra sigui substituït per un altre "que representi no només el parlamentarisme de l'Estat espanyol sinó també els principis democràtics que el sustenten". És a dir, uns "independentistes" catalans preocupats per la imatge internacional d'Espanya!? No fem riure.

Que això ho faci IU, sectors del PSOE o els que encara creuen que l'Estat espanyol pot reciclar-se i arribar a ser un estat democràtic algun dia em semblaria lògic, però que ho facin aquells que en teoria haurien de treballar per la independència de Catalunya, aquells que haurien de centrar els seus esforços a alliberar la nostra nació de les urpes d'Espanya, indica ben clarament que, per molt que ens vulguin enganyar cada cop que s'acosten eleccions -"després d'aquest espot electoral quedaran vint segons menys per a la independència", ens recitava Joan Ridao en una campanya electoral no fa gaire...-, la prioritat de l'actual direcció d'Esquerra no és la independència sinó "democratitzar" Espanya perquè els catalans ens hi puguem sentir còmodes algun dia. No criticaven abans que això ho fessin CiU i el PSC?