08 de Juliol de 2008

De l’Eurocopa a la independència

Diuen que els precedents són importants, encara que no necessàriament s’han de complir, però hi són i, per tant, de la mateixa manera que aquests dies tota la tropa espanyolista ha intentat portar l’aigua al seu molí en relació amb el triomf de la seva “selección” a l’Eurocopa, doncs jo també faré el mateix. Si ells aprofiten que uns quants milers de seguidors van sortir als carrers d’algunes metròpolis de Catalunya per celebrar aquesta victòria de “la roja” com un fet que teòricament demostraria que aquesta entelèquia de la “pàtria espanyola” està més forta i més unida que mai, jo els respondré que això no vol dir res i que potser d’aquí a menys de setze anys ja serem independents. Algú es pensa que m’ho invento? Doncs no, hi ha un precedent real i demostrable de tot això que estic dient: Eslovàquia.

Tal com us deia, el 20 de juny de 1976, la final de l’Eurocopa entre l’Alemanya Federal i Txecoslovàquia va acabar amb empat a dos i en la tanda de llançaments de penals el mític Panenka va batre, en el penal definitiu, un altre no menys mític porter, l’alemany Maier. Panenka va passar a la història, a més a més, per la seva manera de xutar-lo: suau, pel centre de la porteria i a mitjana altura. D’aquesta manera, la modesta Txecoslovàquia, amb una selecció nodrida per molts jugadors eslovacs, va batre, contra totes les previsions, la potent Alemanya Occidental. Però de fet, la intenció d’aquest article no és recordar efemèrides futbolístiques, perquè per això ja hi ha els entesos, la meva intenció és tota una altra. A veure, jo suposo que el juny de 1976 als carrers de Txèquia i també d’Eslovàquia, desenes de milers de persones devien sortir al carrer a celebrar aquest triomf. No en tinc cap dubte. No sé si aquesta gesta futbolística devia unir aquell país; potser alguns, també per interès politicopatriotic, van fer córrer rius de tinta en aquest sentit. El que sí sé, però, és que exactament setze anys després (26 d’agost de 1992) la República Txeca i l’Eslovaca decidien separar-se d’una manera absolutament civilitzada; és a dir, prèvia negociació de les clàusules i les condicions de la separació amb les dues delegacions assegudes davant per davant en una taula. Així, Eslovàquia és independent formalment des de l’1 de gener de 1993.

Per tant, recomanaria a tots aquells que a dia d’avui encara no s’han tret la samarreta de la “selección” des del 29 de juny, que deixin de suar-la, que frenin la seva eufòria i que no facin més lectures polítiques del tema, perquè Catalunya, d’aquí a poc temps pot fer el mateix que Eslovàquia i això no hi haurà cap “selección” que ho pugui aturar. De fet, no tinc cap dubte que amb tot el que s’ha pogut llegir, escoltar i veure aquests dies l’independentisme a Catalunya deu haver pujat alguns punts.

Per cert, Eslovàquia, des que és independent ha estat protagonista d’un procés de desenvolupament econòmic inimaginable abans, quan només era una part de Txecoslovàquia. Que n’aprenguin!