03 de Novembre de 2009

Corrupció d'arrel espanyola

Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions. Així, justament ara, com aquell que no vol la cosa, apareix el tema de la corrupció a partir de la recuperació de vells expedients que en el seu dia havien estat arxivats i que ara es tornen a posar d’actualitat perquè a algú li interessa. Un sistema d’actuació, per altra banda, que no és gens nou si tenim en compte el jutge que porta el cas. L’efecte que Garzón i els que hi deu haver al darrere pretenen és que els catalans caiguem de quatre grapes en el parany que ens han parat, tal com hi va caure, per exemple, Pilar Rahola fa uns dies en exclamar: “Sort que no som independents!”. Premi noia! Precisament aquest és l’efecte que els espanyols pretenen aconseguir en la societat catalana: que la gent lligui corrupció amb autogovern català i, a partir d’aquí, associar sobirania i fins i tot independència amb encara més corrupció. Si algú no veu la jugada és que té pa a l’ull.

Contra això, el que hem de fer és impedir que, amb l’actuació del seu jutge “estrella” de l’Audiencia Nacional, Espanya aconsegueixi situar el debat polític allà on a ella li interessa: en l’existència d’un Estat, l’espanyol que vetlla pel bé d’una Catalunya presumptament corrupta que no sap fer net per ella mateixa i que necessita dels bons samaritans espanyols perquè s’emportin els “nostres” presumptes corruptes emmanillats i escortats per la Guàrdia Civil, als quals fa passejar, com a escarni públic, per davant de les càmeres aguantant les seves pertinences dins una bossa d’escombraries amb una mà i els pantalons sense cinturó amb l’altra perquè no els caiguin cames avall. Aquesta és la imatge que Espanya vol que l’opinió pública espanyola i internacional tinguin de Catalunya i dels catalans. La imatge que als espanyols els interessa difondre per atacar Catalunya i presentar-nos a tots com a corruptes i com a ciutadans d’una societat decadent, sense honor, sense autoestima, sense dignitat i sense valors.

Davant aquest panorama, el primer que m’agradaria dir és que justament la proposta independentista, almenys la que una majoria defensem des de fa temps, va necessàriament lligada a la regeneració democràtica i a la creació dels mecanismes necessaris perquè en una futura Catalunya independent els casos de corrupció no dic que siguin impossibles però sí molt més fàcils de detectar i d’eliminar. Si ara hom té la impressió que hi ha corrupteles en pràcticament totes les institucions, que tots els polítics es deixen comprar i que no n’hi ha un pam de net, això és degut precisament al fet que l’actual sistema polític hereu del franquisme i per tant de l’espanyolisme més ranci ho permet i ho tolera. En conseqüència, si haguéssim de posar “identitat” a la corrupció, com fan els espanyols mitjançant els seus aparells politicomediàtics, aquesta té molt més d’espanyola que de catalana, la qual cosa no vol dir que no hi hagi catalans corruptes, però sí que precisament aquests catalans presumptament corruptes són els primers interessats en la continuïtat d’un “statu quo” espanyol i autonòmic que els permeti continuar fent “negocis” i enriquint-se a costa de les institucions i amb els diners que els catalans paguem amb els nostres impostos.
Dit això, crec que cal ressituar el debat polític a Catalunya allà on era: en la necessitat d’una Catalunya independent i sobirana justament per fer foc nou, per girar full a tota aquesta situació de decadència autonòmica, de provincianisme, d’espoliació fiscal, de manca de transparència, de falta de llibertat i ara, a més a més, de presumptes corrupcions. Tenim dues dates al davant en l’agenda sobiranista: el 7 de Novembre, dia en què es commemora el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus –signat entre Espanya i França i contra Catalunya–, un tractat d’infame record que cal esborrar, raó per la qual tenim tots una cita a Perpinyà –www.350anys.cat–; i el 13 de desembre, una jornada en què un centenar d’ajuntaments tenen previst celebrar consultes locals sobre la independència, que, ben segur, tornaran a fer aparèixer la cara menys democràtica de l’Estat. La independència de Catalunya, doncs, és la millor arma per combatre la corrupció.