11 de Novembre de 2008

A Espanya miren per ells

Diumenge passat, en un excel·lent article a l’“Avui”, el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, deia les coses pel seu nom: quan Nissan-Renault es planteja la reducció de 1.680 llocs de treball a les seves fàbriques de Catalunya (prop d’un 40% de la plantilla) i rebaixar la seva producció en un percentatge encara superior, el ministre espanyol d’Indústria es va reunir a París amb el director del grup per pactar un augment d’un 15% en les empreses que la companyia té a les fàbriques de Valladolid i Palència. Així és com entén Espanya i el govern espanyol del PSOE la defensa dels interessos econòmics de Catalunya i dels seus treballadors…

No és res de nou. Quan els ministres o representants espanyols participen en els organismes europeus, en els quals es tracten afers referents a la política agrària, pesquera, a les quotes lleteres, etc. els interessos dels catalans mai són els prioritaris; la negociació sempre es basa en els paràmetres que es fixen des de determinats grups de poder espanyols. I no passa res si l’acord final perjudica els pagesos, ramaders o pescadors catalans; mentre beneficiï determinats col·lectius  o “lobbys” espanyols ja en tenen prou.

Quan els independentistes defensem la necessitat que la nació catalana disposi d’un Estat propi, no ho fem només perquè ens faria gràcia veure la nostra bandera en determinats fòrums i organismes internacionals, com es pensen alguns, no ho fem només perquè la nostra selecció de futbol es pugui enfrontar oficialment a la de qualsevol altre país sense haver de demanar permís als espanyols, ho fem sobretot perquè, si no tenim un Estat que jugui a favor nostre, ho tenim magre, perquè els espanyols ja en tenen unes de prioritats: les seves, que molt sovint no són les nostres i que a vegades són precisament contràries a les nostres.

Per a Espanya els catalans som uns “espanyols” singulars. Ens volen “seus” però no ens consideren “dels seus”. Ens volen perquè treballem per a ells, però a l’hora de la veritat no es refien de nosaltres. Ells sí que es creuen que Catalunya pot ser independent d’aquí a uns anys. I s’ho creuen tant que la preguna que es fan tot sovint és: “Per què hem d’invertir i gastar els diners de ‘tots els espanyols’ en un territori que potser d’aquí a uns anys ja no serà nostre? Que s’ho paguin ells.” I així estan les nostres infraestructures, els nostres serveis, les nostres comunicacions… Compareu el que ha invertit l’Estat espanyol a Catalunya amb el que ha destinat a comunitats autònomes com Andalusia, Extremadura, etc. Dividiu aquesta quantitat pel nombre de població d’aquests territoris i veureu la magnitud de la tragèdia, el preu de la dependència.

Contra això hi ha dues alternatives: o juguem a demostrar-los que som fins i tot més espanyols que els mateixos espanyols –que potser és el que farien els senyors Duran i Lleida, Iceta, Zaragoza…–, i tot i així continuarien sense refiar-se de nosaltres, o els deixem clar que, com que ells tenen unes prioritats i uns objectius perfectament respectables però que no són els mateixos que tenim nosaltres, els catalans volem disposar d’un Estat propi que ens els defensi. O sigui que adéu-siau. És a dir, és del tot  legítim que el govern espanyol vetlli per les empreses de Nissan-Renault a Palència i Valladolid i pacti increments de la seva producció, però no a costa de la destrucció de les empreses que el mateix grup té a Catalunya i quan el senyor ministre del ram considera tan espanyoles com Palencia i Valladolid les ciutats catalanes afectades.

Quan els independentistes defensem que volem un Estat propi ho fem perquè ens preocupem de la Catalunya real, dels interessos dels treballadors i empresaris d’aquest país; els autonomistes, els catalanoespanyols, els defensors del sistema juridicopolític espanyol, en canvi, doncs ja els veieu, molt parlar de “polítiques socials” i de les “necessitats” dels ciutadans de Catalunya, però acaben fent costat a les empreses de Palencia i Valladolid mentre els treballadors de la Nissan es manifesten per Barcelona.