01 de Setembre del 2008

Tancament de caixes

Que històricament Espanya sempre s’ha dedicat a xuclar la sang dels catalans és una cosa sabuda. Som una nació ocupada i una de les característiques d’una nació ocupada és l’espoli econòmic de què és víctima per part de l’Estat que l’ocupa. Ara, amb les dades a la mà, ja podem dir que els Països Catalans financem Espanya i això a ningú li hauria de venir de nou. En conseqüència, si volem posar fi a aquesta colonització econòmica que ens esclafa com a societat i com a nació, la negociació entre Catalunya i Espanya en el tema del finançament no es pot enfocar des d’un punt de vista tecnicoadministratiu, com fan els partits parlamentaris catalans, entre governs amics. Es tracta de posar fi a un robatori, a una rapinya que els espanyols exerceixen contra tots els ciutadans dels Països Catalans any...

Continuar llegint...

29 de Juliol del 2008

L’espoli demostra que els Països Catalans existeixen

De fet ja sabíem que ens robaven, que la relació econòmica d’Espanya envers Catalunya i la resta dels Països Catalans és més pròpia d’un sistema colonial del segle XIX o principis del XX que la que caracteritza els països de la Unió Europea del segle XXI. Però ara, com a mínim, amb la publicació dels resultats de les balances fiscals dels darrers anys, tant les que han fet el grup d’experts catalans per encàrrec del govern de la Generalitat, com les que han elaborat a Espanya, sabem la magnitud de la tragèdia, o com a mínim la magnitud de l’espoli; o, dit més senzillament encara, allò que els espanyols ens foten cada any sense límits i sense aturador.

Ara bé, servirà la publicació de les balances fiscals perquè els espanyos ens mirin d’una altra manera?, perquè ens estimin més?,...

Continuar llegint...

22 de Juliol del 2008

Drets de conquesta lingüístics

Aquests dies, els del “Manifiesto” per l’imperialisme lingüístic espanyol han rebut dues respostes dignes de destacar, tot i que potser no han tingut la transcendència mediàtica que haurien merescut. Ja se sap que els defensors del català mai no tindrem els mitjans econòmics, polítics o comunicacionals de què gaudeixen i gaudiran els que, amb l’excusa de defensar la seva llengua, fa segles que intenten, per tots els mitjans que tenen al seu abast, que desaparegui la nostra.

Em refereixo, per una banda, a la iniciativa a favor del plurilingüisme que han signat diferents professors i catedràtics de diverses universitats de l’Estat espanyol, difosa pel diari “Público”, que defensa que la llengua castellana, lluny d’estar en perill, manté un nombre tan gran d’avantatges respecte al català, el basc o el gallec que l’exarcerbada...

Continuar llegint...

15 de Juliol del 2008

El nacionalisme espanyol no es cura viatjant

Per raons familiars he passat uns dies a Eurodisney, a vegades toca fer aquestes coses. Bé prou que ho deveu saber… Doncs bé, un cop arribats allà, instal·lats a l’hotel i preparats per començar a fer un munt de cues i de caminades per intentar veure-ho tot en el menor temps possible, la nostra “pau” i “tranquil·litat” es veu de sobte trencada per uns crits eixordadors i de procedència sobradament coneguda: “¡¡¡Pepa!!!, ¡¡¡Ven pa cá de una vé!!!”, ¡¡¡Niño!!!, ¡¡¡Coge la mochila, que la vá a perdé!!! Va ser l’inici de tres dies en què, tot i estar prop de París, no ens vam poder alliberar ni de la llengua espanyola, ni de la simbologia espanyola, ni dels espanyols en general. N’hi havia un munt i tots visualment i sonorament localitzables. No passen...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2008

De l’Eurocopa a la independència

Diuen que els precedents són importants, encara que no necessàriament s’han de complir, però hi són i, per tant, de la mateixa manera que aquests dies tota la tropa espanyolista ha intentat portar l’aigua al seu molí en relació amb el triomf de la seva “selección” a l’Eurocopa, doncs jo també faré el mateix. Si ells aprofiten que uns quants milers de seguidors van sortir als carrers d’algunes metròpolis de Catalunya per celebrar aquesta victòria de “la roja” com un fet que teòricament demostraria que aquesta entelèquia de la “pàtria espanyola” està més forta i més unida que mai, jo els respondré que això no vol dir res i que potser d’aquí a menys de setze anys ja serem independents. Algú es pensa que m’ho invento? Doncs no, hi ha un precedent real i demostrable de tot...

Continuar llegint...

01 de Juliol del 2008

Encara que guanyi no és la meva selecció

Aquests dies m’he trobat uns quants amics patriotes catalans, sorpresos i indignats per les celebracions que han organitzat els seguidors d’Espanya pels carrers de Catalunya arran del triomf de la seva “selección”. S’estranyaven que jo no compartís el seu astorament, però jo els contestava si havien oblidat que vivim en un país ocupat, en una nació colonitzada,  precisament per Espanya dels Pirineus cap a avall. Llavors, qui es pot sorprendre que quan els seus futbolistes guanyen l’Eurocopa milers de persones surtin al carrer a celebar-ho? Evidentment que això em molesta, però no em sorprèn. També em molesta que Espanya persegueixi la nostra llengua, que ens robi els nostres diners, que ens faci viure amb infraestructures tercermundistes o que ens negui dres democràtics bàsics com el de decidir, i la resposta a tot això no és la indignació...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2008

La 'nosa' del català

D’un temps ençà, determinats mitjans de comunicació i opinadors diversos semblen entestats a voler-nos convèncer que la llengua catalana s’ha convertit en una nosa a l’hora de poder viure en normalitat a Catalunya. El català, així, semblaria un obstacle per aconseguir la plena integració de tots aquells nouvinguts que senzillament volen guanyar-se la vida a casa nostra servint cafès a la terrassa de qualsevol bar o menús en algun restaurant, als quals nosaltres, els “indígenes”, martiritzem amb això de la llengua pròpia.

Així mateix, el català només faria que posar traves i causar maldecaps a tots aquells metges i infermeres que, arribats de l’altra banda de l’Atlàntic o de l’est d’Europa, vénen a aquesta “part d’Espanya” a salvar-nos la vida i a solucionar el nostre dèficit...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

Dedicat a Air Berlin

Tots sabem que als Països Catalans només hi ha hagut, hi ha i hi haurà (si la bona gent del país no hi posem remei) una llengua perseguida, prohibida, maltractada i trepitjada: la pròpia, la llengua catalana, malgrat que els prestidigitadors (que rima amb colonitzadors) de torn intentin de tant en tant treure del seu barret altres llengües (de fet només una) presumptament discriminades que, en realitat, gaudeixen d’una salut de ferro. Amb voluntat pedagògica, i tot i recomanant el boicot dels catalanoparlants a Air Berlin mentre els dirigents d’aquesta companyia no expressin una rectificació i una disculpa públiques per les seves manifestacions contra la llengua catalana, reproduiré a continuació en forma de cronologia, algunes dades d’una de les grans obres de Francesc Ferrer i Gironès, “La persecució política de la llengua catalana”, que evidencien...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2008

Contra la tortura

El passat dia 30 de maig en l’enterrament del conegut advocat empordanès Sebastià Salellas, amb el qual havia compartit moments determinants de la meva vida, em vaig retrobar amb vells companys del 92. Va ser un moment emocionant, sens dubte; un moment en què molts records et bombardegen i s’acumulen, sense previ avís, al teu cap.

 Tot i això, no és moment de mirar al passat, sinó al futur. És moment de dir, això sí, que gràcies a aquella malaurada experiència, a aquelles detencions del 92, a l’experiència triomfant del judici al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg en què el Regne d’Espanya va ser condemnat, per primera vegada en la seva història per no haver investigat les tortures de què foren objecte per part dels cossos de seguretat de l’Estat els detinguts en l’anomenada operació Garzón, avui...

Continuar llegint...