31 de Març del 2009

L’espanyolada de la Chacón

En algun article anterior ja vaig comentar de passada que Carme Chacón és una detractora acèrrima del dret a l’autodeterminació dels pobles o, com a mínim, de l’exercici d’aquest dret per part de les nacions sotmeses a l’Estat espanyol. Carme Chacón va passar en la seva etapa de formació per un seguit d’universitats quebequeses per il·lustrar-se en matèria d’autodeterminació, però no precisament, com han fet un bon nombre de catalans, per agafar exemple de com aplicar a Catalunya el procés autodeterminista del Quebec, sinó justament per a tot el contrari: per veure com s’ho fan els canadencs per impedir que el Quebec sigui una nació lliure i aplicar les mateixes “tècniques” a l’Estat espanyol.

Suposo que una persona així, que té com a principal objectiu polític impedir que els seus...

Continuar llegint...

23 de Març del 2009

La necessitat dels Mossos d’Esquadra

Des de sempre he estat un defensor de la policia catalana; sobretot en moments en què des d’una determinada premsa es posava –i en alguns casos encara s’hi posa– en qüestió la professionalitat d’aquest cos i començaven a aparèixer enyoradors, gens innocents per altra banda, de la Guàrdia Civil. Encara tinc penjat a la meva taula de treball un antic pin que en el seu dia va fer el Col·lectiu Nacionalista de la Baixa Garrotxa en què es veu un agent de la Guàrdia Civil, amb capa i tricorni, amb el lema: “Que se’n vagin!”; i, efectivament, aquest cos espanyol va marxar de la capital del Pla de l’Estany i l’antiga “casa cuartel” atrotinada i sovint apedregada pel jovent rebel del municipi es va quedar buida i ara, a Banyoles, hi ha una nova seu dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el camí de la democràcia a Catalunya, aquest...

Continuar llegint...

16 de Març del 2009

Sobirans o vassalls? Brussel·les o Príncep de Girona

A voltes el poble català sembla que doni una imatge contradictòria d’ell mateix, però de fet és com tots els altres pobles. Què hi farem, ni millor ni pitjor, sinó diferent, tot i que alguns no ens deixen ser-ne, de diferents vull dir. Milers de catalans acabem de demostrar a Europa i al món amb una gran manifestació a Brussel·les que existim i que volem ser com les altres nacions, que reivindiquem un Estat propi, mal que els pesi als nostres representatns polítics. Per altra banda, a Girona, “la Caixa”, la Cambra de Comerç, Caixa Girona i la Fundació Gala-Dalí han donat exemple de tot el contrari i han demostrat que una part de Catalunya, un sector dels negocis, de l’alta burgesia, un determinat grup de l’empresariat… aposten perquè el nostre país continuï essent una singular regió d’Espanya.

A veure, si del que es...

Continuar llegint...

10 de Març del 2009

Majoria nacionalista basca

Crec que qualsevol sobiranista català hauria de felicitar el nacionalisme basc en el seu conjunt pels resultats obtinguts en les eleccions celebrades l’1 de març a Euskadi. Em refereixo als resultats reals, no als resultats “oficials”. Tot i que alguns mitjans de comunicació ens vulguin convèncer que hi ha hagut una victòria del PSOE i una derrota del nacionalisme basc, jo considero, igual com el conjunt de militants del Partit Republicà Català, que els resultats constaten una situació de clara majoria dels nacionalistes bascos respecte als nacionalistes espanyols.

Tenint en compte els vots nuls obtinguts per D3M, prop de 100.000, el nacionalisme basc ha passat d’un 58,81% de vots, el 2005, a un 59,9%, el 2009. Si això ho traduïm en vots: 512.144, el 2005, i 532.725, el 2009. Aquests vots donarien un Parlament en què els nacionalistes bascos tindrien 39 escons i els unionistes...

Continuar llegint...

03 de Març del 2009

Ara més que mai, tots a Brussel·les

Aquest dissabte 7 de març, milers de catalanes i catalans ens manifestarem pels carrers de Brussel·les. No sé si serem els 10.000 que proclama la convocatòria o 12.000 o 8.000 o 6.000, és igual; fa dies que l’èxit de la crida ja està assegurat. I aquest èxit no serà degut al ressò –pràcticament inexistent– que ha tingut la convocatòria en els grans mitjans de comunicació –tal com va passar en les mobilitzacions de la Plataforma del Dret de Decidir, el paper de TV3 ha estat patètic– ni a cap gran partit ni gran organització política en concret, l’èxit de la marxa a Brussel·les serà degut a la feina de desenes de ciutadans d’aquest país, no professionals de la política, que s’han mobilitzat arreu del territori perquè aquesta iniciativa, nascuda de la societat civil i sense el suport de...

Continuar llegint...