30 de Novembre del 2009

La dignitat de Catalunya no és l'Estatut

Crec que l’editorial conjunt dels diaris catalans de l’altre dia és positiu. Moltes vegades he repetit que mentre la nostra nació no sigui un país normal, un país que pugui administrar-se per si mateix, amb una llengua normalitzada que no sigui qüestionada, amb unes seleccions nacionals que puguin competir internacionalment sense problemes, un país que pugui administrar el 100% dels seus recursos i de la seva riquesa, que tingui presència en tots els organismes d’arreu del món com una nació normal; és a dir, un país que pugui decidir sobre tot allò que l’afecta sense interferències externes, cal que els mitjans de comunicació no facin només de mitjans de comunicació, els clubs de futbol no facin només de clubs de futbol, els centres excursionistes no facin només de centres excursionistes, les entitats no facin només...

Continuar llegint...

17 de Novembre del 2009

El país de les institucions de fireta

A vegades, hi ha “ànimes sensibles” que es queixen i fan grans escarafalls quan algun líder independentista qüestiona la importància de les nostres institucions i el pes real que tenen aquí i a fora. Però la realitat és la que és i, avui, les institucions catalanes, per molt que alguns ens vulguin enganyar, no deixen de ser uns ens de rang “regional” i encara ho són més quan els qui les ocupen també són polítics de rang “regional” als quals ja els va bé que Catalunya continuï sent només una comunitat autònoma espanyola de règim comú. Algú creu que el senyor Montilla pretén que la Generalitat de Catalunya arribi a ser en un futur quelcom nacionalment més consistent del que és ara? Dons ja està tot dit.

El mateix Pujol fa uns anys ja va dir que quan anava pel món ell no solia...

Continuar llegint...

03 de Novembre del 2009

Corrupció d'arrel espanyola

Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions. Així, justament ara, com aquell que no vol la cosa, apareix el tema de la corrupció a partir de la recuperació de vells expedients que en el seu dia havien estat arxivats i que ara es tornen a posar d’actualitat perquè a algú li interessa. Un sistema d’actuació, per altra banda, que no és gens nou si tenim en compte el jutge que porta el cas. L’efecte que Garzón i els que hi deu haver al darrere pretenen és que els catalans caiguem de quatre grapes en el parany que ens han parat, tal com hi va caure, per exemple, Pilar Rahola fa uns dies en exclamar: “Sort que no...

Continuar llegint...