29 de Juliol del 2008

L’espoli demostra que els Països Catalans existeixen

De fet ja sabíem que ens robaven, que la relació econòmica d’Espanya envers Catalunya i la resta dels Països Catalans és més pròpia d’un sistema colonial del segle XIX o principis del XX que la que caracteritza els països de la Unió Europea del segle XXI. Però ara, com a mínim, amb la publicació dels resultats de les balances fiscals dels darrers anys, tant les que han fet el grup d’experts catalans per encàrrec del govern de la Generalitat, com les que han elaborat a Espanya, sabem la magnitud de la tragèdia, o com a mínim la magnitud de l’espoli; o, dit més senzillament encara, allò que els espanyols ens foten cada any sense límits i sense aturador.

Ara bé, servirà la publicació de les balances fiscals perquè els espanyos ens mirin d’una altra manera?, perquè ens estimin més?,...

Continuar llegint...

22 de Juliol del 2008

Drets de conquesta lingüístics

Aquests dies, els del “Manifiesto” per l’imperialisme lingüístic espanyol han rebut dues respostes dignes de destacar, tot i que potser no han tingut la transcendència mediàtica que haurien merescut. Ja se sap que els defensors del català mai no tindrem els mitjans econòmics, polítics o comunicacionals de què gaudeixen i gaudiran els que, amb l’excusa de defensar la seva llengua, fa segles que intenten, per tots els mitjans que tenen al seu abast, que desaparegui la nostra.

Em refereixo, per una banda, a la iniciativa a favor del plurilingüisme que han signat diferents professors i catedràtics de diverses universitats de l’Estat espanyol, difosa pel diari “Público”, que defensa que la llengua castellana, lluny d’estar en perill, manté un nombre tan gran d’avantatges respecte al català, el basc o el gallec que l’exarcerbada...

Continuar llegint...

15 de Juliol del 2008

El nacionalisme espanyol no es cura viatjant

Per raons familiars he passat uns dies a Eurodisney, a vegades toca fer aquestes coses. Bé prou que ho deveu saber… Doncs bé, un cop arribats allà, instal·lats a l’hotel i preparats per començar a fer un munt de cues i de caminades per intentar veure-ho tot en el menor temps possible, la nostra “pau” i “tranquil·litat” es veu de sobte trencada per uns crits eixordadors i de procedència sobradament coneguda: “¡¡¡Pepa!!!, ¡¡¡Ven pa cá de una vé!!!”, ¡¡¡Niño!!!, ¡¡¡Coge la mochila, que la vá a perdé!!! Va ser l’inici de tres dies en què, tot i estar prop de París, no ens vam poder alliberar ni de la llengua espanyola, ni de la simbologia espanyola, ni dels espanyols en general. N’hi havia un munt i tots visualment i sonorament localitzables. No passen...

Continuar llegint...

08 de Juliol del 2008

De l’Eurocopa a la independència

Diuen que els precedents són importants, encara que no necessàriament s’han de complir, però hi són i, per tant, de la mateixa manera que aquests dies tota la tropa espanyolista ha intentat portar l’aigua al seu molí en relació amb el triomf de la seva “selección” a l’Eurocopa, doncs jo també faré el mateix. Si ells aprofiten que uns quants milers de seguidors van sortir als carrers d’algunes metròpolis de Catalunya per celebrar aquesta victòria de “la roja” com un fet que teòricament demostraria que aquesta entelèquia de la “pàtria espanyola” està més forta i més unida que mai, jo els respondré que això no vol dir res i que potser d’aquí a menys de setze anys ja serem independents. Algú es pensa que m’ho invento? Doncs no, hi ha un precedent real i demostrable de tot...

Continuar llegint...

01 de Juliol del 2008

Encara que guanyi no és la meva selecció

Aquests dies m’he trobat uns quants amics patriotes catalans, sorpresos i indignats per les celebracions que han organitzat els seguidors d’Espanya pels carrers de Catalunya arran del triomf de la seva “selección”. S’estranyaven que jo no compartís el seu astorament, però jo els contestava si havien oblidat que vivim en un país ocupat, en una nació colonitzada,  precisament per Espanya dels Pirineus cap a avall. Llavors, qui es pot sorprendre que quan els seus futbolistes guanyen l’Eurocopa milers de persones surtin al carrer a celebar-ho? Evidentment que això em molesta, però no em sorprèn. També em molesta que Espanya persegueixi la nostra llengua, que ens robi els nostres diners, que ens faci viure amb infraestructures tercermundistes o que ens negui dres democràtics bàsics com el de decidir, i la resposta a tot això no és la indignació...

Continuar llegint...