26 de Juny del 2008

La 'nosa' del català

D’un temps ençà, determinats mitjans de comunicació i opinadors diversos semblen entestats a voler-nos convèncer que la llengua catalana s’ha convertit en una nosa a l’hora de poder viure en normalitat a Catalunya. El català, així, semblaria un obstacle per aconseguir la plena integració de tots aquells nouvinguts que senzillament volen guanyar-se la vida a casa nostra servint cafès a la terrassa de qualsevol bar o menús en algun restaurant, als quals nosaltres, els “indígenes”, martiritzem amb això de la llengua pròpia.

Així mateix, el català només faria que posar traves i causar maldecaps a tots aquells metges i infermeres que, arribats de l’altra banda de l’Atlàntic o de l’est d’Europa, vénen a aquesta “part d’Espanya” a salvar-nos la vida i a solucionar el nostre dèficit...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2008

Dedicat a Air Berlin

Tots sabem que als Països Catalans només hi ha hagut, hi ha i hi haurà (si la bona gent del país no hi posem remei) una llengua perseguida, prohibida, maltractada i trepitjada: la pròpia, la llengua catalana, malgrat que els prestidigitadors (que rima amb colonitzadors) de torn intentin de tant en tant treure del seu barret altres llengües (de fet només una) presumptament discriminades que, en realitat, gaudeixen d’una salut de ferro. Amb voluntat pedagògica, i tot i recomanant el boicot dels catalanoparlants a Air Berlin mentre els dirigents d’aquesta companyia no expressin una rectificació i una disculpa públiques per les seves manifestacions contra la llengua catalana, reproduiré a continuació en forma de cronologia, algunes dades d’una de les grans obres de Francesc Ferrer i Gironès, “La persecució política de la llengua catalana”, que evidencien...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2008

Contra la tortura

El passat dia 30 de maig en l’enterrament del conegut advocat empordanès Sebastià Salellas, amb el qual havia compartit moments determinants de la meva vida, em vaig retrobar amb vells companys del 92. Va ser un moment emocionant, sens dubte; un moment en què molts records et bombardegen i s’acumulen, sense previ avís, al teu cap.

 Tot i això, no és moment de mirar al passat, sinó al futur. És moment de dir, això sí, que gràcies a aquella malaurada experiència, a aquelles detencions del 92, a l’experiència triomfant del judici al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg en què el Regne d’Espanya va ser condemnat, per primera vegada en la seva història per no haver investigat les tortures de què foren objecte per part dels cossos de seguretat de l’Estat els detinguts en l’anomenada operació Garzón, avui...

Continuar llegint...