23 de Desembre del 2008

Cal "sentit d'Estat", però català

Divendres passat, el president de la Generalitat va acusar el principal partit de l'oposició de no tenir "sentit d'estat", almenys tant com el que havien tingut alguns dels seus líders anys enrere. Era la seva manera de respondre a la picabaralla que havien tingut en seu parlamentària convergents i socialistes, en què els primers van acusar els segons, arran del seu suport incondicional al pressupost de Rodríguez Zapatero sense que la qüestió del finançament català estigués lligada, de mentir i de posar els interessos del PSOE per davant dels de Catalunya.

Jo crec que el problema no és tant esbrinar quina d'aquestes dues formacions polítiques l'ha espifiada més a l'hora defensar els interessos de les catalanes i els catalans en la nostra història recent, sinó que la qüestió va més enllà. Crec que el mal de Catalunya, ara i abans, és tenir...

Continuar llegint...

16 de Desembre del 2008

Què s’ha d’anar a fer a Europa?

Fa ja uns dies que les forces polítiques parlamentàries han començat a parlar de les eleccions al Parlament Europeu, les quals, si tot va com sembla que ha d’anar, poden significar un nou rècord de l’abstenció de l’electorat català. Europa, malgrat Ryanair i la resta de companyies aèries de baix cost, a la majoria de la població catalana encara li queda lluny i la política europea, encara més. Enrere han quedat aquells temps en què els polítics “catalanistes” vaticinaven que, un cop dins Europa, Catalunya trobaria solució a les problemàtiques que l’afectaven i que a Espanya només trobaven incomprensió. Doncs bé, l’Europa d’ara no és gaire res més que la suma d’unes quantes espanyes, tot i que de vegades ens dóna alguna alegria, com el recent aval a la política d’immersió...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2008

Volen "matar-lo"?

D’un temps ençà cada cop més gent té clar que l’actual direcció d’Esquerra ha perdut el nord. Darrerament, un seguit de declaracions dels seus líders han tornat a posar en evidència les profundes contradiccions en què cauen. Fa pocs dies, en un dels molts actes que aquest partit organitza per fer-se veure, els oradors de torn incitaven alguns centenars de militants i simpatitzants a tornar-se a mobilitzar en demanda d’un estat propi per a Catalunya com a resposta al probable fiasco tant del nou sistema de finançament com del nou Estatut, i Carod insistia en la voluntat de fer un referèndum l’any 2014.

Doncs em semblaria fantàstic; el problema, però, ja no és només que aquests senyors que s’expressen amb tanta vehemència davant la seva parròquia comparteixin govern –i han reiterat que encara que s’enfonsi el món...

Continuar llegint...

02 de Desembre del 2008

6-D: amb 30 anys ja n'hi ha prou

El 6 de desembre és el trentè aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola. Per  a alguns, aquesta data significa l’arribada de la “democràcia” a Espanya; per a uns altres, entre els quals m’incloc, la continuïtat del règim anterior sota una falsa imatge democràtica. La carta magna espanyola perpetua en aquells aspectes fonamentals els principis del franquisme, per exemple pel que fa al model d’estat. Amb prou feines podem observar diferències, ni geogràfiques ni gairebé polítiques, entre les regions franquistes i les comunitats autònomes actuals; malgrat tanta pompa i solemnitat, les CCAA no són res més que les antigues regions del “caudillo” dotades d’uns parlaments de fireta i d’unes quantes competències de caràter administratiu i de gestió delegades “generosament” pel...

Continuar llegint...