21 de Setembre del 2009

La nova Loapa del PSC

Els socialistes catalans estan nerviosos, cada vegada més nerviosos; l’escenari polític que s’està creant a Catalunya és el pitjor per als seus interessos. A ells els convé una Catalunya nacionalment adormida, amb uns suposats independentistes segrestats pels interessos del govern tripartit i de la pròpia butxaca, distrets amb els pressupostos de Rodríguez Zapatero i les estacions del TAV, però en cap cas centrats en la defensa de la nació i del seu dret a ser. Vés per on, però, aquest panorama tan ben planificat pels estrategues del PSC, d’ICV i d’Esquerra, que hauria pogut durar anys i panys fins a convertir la nació catalana en una simple comunitat autònoma espanyola de règim comú, s’ha esberlat i ha saltat en mil bocins, o com a mínim en tants com el nombre de municipis que en els propers mesos celebraran consultes sobre la...

Continuar llegint...

07 de Setembre del 2009

Cal anar a la manifestació d'Òmnium

Com sempre, els catalans som especialistes a crear falsos debats. D’ençà que es va fer pública la intenció d’Òmnium Cultural d’organitzar una manifestació de resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra el nou Estatut de Catalunya, els esforços de la classe política catalana i d’algunes associacions i entitats sobiranistes no han estat centrats a fer possible, per exemple, que un milió de catalans surtin al carrer en defensa dels drets de la nostra nació sinó a trobar matisos i “impureses” a la proposta d’aquesta entitat.

Primer va ser el debat estèril de si la manifestació s’havia de fer abans o després de la sentència del Constitucional; que si fer-la abans serviria per condicionar els magistrats del TC, que si era una bestiesa manifestar-se quan encara no sabíem què...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2009

Perpetuar el robatori espanyol

El circ mediàtic del tripartit va a totes amb la comèdia del finançament: “Telenotícies”, articulistes, tertulians… tots a l’una a l’hora de voler entabanar la ciutadania i fer-nos creure que el “nou” model de finançament és fantàstic, quan la realitat demostrarà els propers anys que l’Estat amb prou feines s’ha mogut de la proposta que ja en el seu dia va fer l’esgotat Pedro Solbes. Què us aposteu que d’aquí a pocs anys des de les institucions catalanes es tornarà a demanar la revisió de l’actual model o directament un model nou perquè aquest que ara s’anuncia a bombo i platerets no haurà donat els resultats esperats? Això sí, aquests dies sentirem a dir que l’actual sistema és el “millor model de què ha disposat mai Catalunya” i encara tindran raó,...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

Joan Solà intervé al Parlament

El passat 1 de juliol, el que probablement és el millor lingüista català després de Joan Coromines va intervenir al Parlament de Catalunya. Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, va dir a ses senyories allò que tothom constata al carrer: ni la llengua ni el país no se’n sortiran si políticament algú no planta cara. Davant de tots els diputats, excepte els de Ciutadans, ja que suposo que aquest tema no els interessa i prefereixen continuar amb la seva intoxicació demagògica i genocida contra els drets i la identitat d’aquest poble, Solà va dir que ja n’hi ha prou de campanyes voluntaristes per part de l’administració de l’estil del “Dóna corda al català” o el “Depèn de tu” i va recordar que el que necessita la llengua catalana és una voluntat política real per dotar-la d’un...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2009

Lingüicides espanyols

Estem acostumats a sentir els esgarrips, les queixes i els brams d’ase de grupets, tertulians, articulistes i politiquets diversos que es queixen des de plataformes mediàtiques ben conegudes dels lleugers avenços que en alguns sectors ha experimentat la llengua pròpia dels Països Catalans però que mai diuen res respecte als altres àmbits o territoris en que el català fa marxa enrere o està estancat i la llengua castellana hi és aclaparadorament majoritària. Per exemple, que al Principat de Catalunya la llengua vehicular de l’ensenyament, sobretot a primària perquè a secundària la cosa va com va, sigui la catalana els fa bullir la sang; en canvi, que aquesta mateixa llengua tingui un ús testimonial al cinema, als quioscos, en el món de l’oci, etc. ja els sembla bé i, segons ells, no caldria tocar res perquè ja està bé com...

Continuar llegint...

05 de Juny del 2009

Carretero omple les Cotxeres de Sants

El dimarts 2 de juny, a les Cotxeres de Sants de Barcelona, vaig poder assistir a un exemple de dignitat i patriotisme. Joan Carretero presentava als adherits a Reagrupament.Cat de la capital de Catalunya el seu projecte polític, un projecte que atrau tot un seguit d’il·lusions i esperances d’una munió de catalanes i catalans desencisats de l’actual classe política del nostre país. Malgrat la poca publicitat que es va fer de l’acte, de fet no era un acte públic, el boca orella va funcionar i van ser més de 800 les persones que vam ser presents a les Cotxeres de Sants per escoltar Joan Carretero i per, alhora, donar suport amb la nostra presència a aquesta proposta unitària de l’independentisme català. Va ser també un acte de retrobaments; un marc on coincidir amb vells amics, antics companys de lluita d’experiències polítiques passades, molts dels quals...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2009

L’independentisme puja, Esquerra baixa

Això dels baròmetres i de les enquestes d'opinió fetes des d'organismes pròxims al poder va com va. Pel que fa a les dades referents al suport a la independència de Catalunya, francament, no en podem fer gaire cas perquè, observant alguns titulars de premsa, sembla que quan el percentatge dels partidaris de la secessió baixa mig punt l'independentisme hagi de desaparèixer del mapa i quan, el trimestre següent, la xifra puja tres quarts de punt aquest minso increment hagi de fer trontollar els fonaments de l'Estat espanyol.

Sí que és veritat, però, que, malgrat la dispersió d'opinions que generen les preguntes del CEO, el volum de descontents amb l'actual model d'estat i amb el reduït grau d'autogovern català augmenta cada dia més. El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió situa els partidaris de la independència en gairebé el 21% dels...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2009

Benvinguda xiulada

He arribat a la conclusió que els espanyols, quan es tracta de catalans i bascos, no entenen res. Un company de feina em diu tot sovint, després d'haver llegit alguns articles de diaris com El Mundo, l'ABC, etc., que caldria estudiar des d'un punt de vista psiquiàtric les raons mentals que fan possible que espanyols cultes, amb formació universitària, amb capacitat de raonament sobre qualsevol fet que passi al món, quan es tracta de qüestions relatives a Catalunya i al País Basc es comportin com uns autèntics energúmens i responguin de la manera més primària i irracional, sobretot en qüestions relatives a la llengua o a la identitat d'aquests pobles. Crec que les reaccions politicomediàtiques que hi ha hagut per les espanyes respecte de la xiulada a l'himne i als monarques espanyols a Mestalla de l'altre dia li donen tota la raó.

Suposo que una majoria de ciutadans...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2009

Qui són en Julivert i la Jiménez?

Crec fermament que, després de l'anunci de Joan Carretero a favor de la formació d'una candidatura independentista transversal en la perspectiva de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 2010 i de la seva expulsió com a militant d'Esquerra i de la seva posterior baixa com a militant d'aquest històric partit, les coses ja no tornaran a ser com eren abans en la política catalana, ja que s'estan posant les bases perquè l'independentisme català pugui presentar-se d'una manera unitària a aquests comicis i assolir un excel·lent resultat. I, quan parlo de l'"independentisme català", no hi incloc l'actual direcció d'Esquerra, però sí -entre molts d'altres- un gran nombre de militants independentistes d'aquesta organització -que estan farts de sentir vergonya per l'actitud dels seus dirigents- i els prop de 350.000 votants que antigament havien -havíem- optat per...

Continuar llegint...

28 d'Abril del 2009

ERC: el pacte de la menjadora

Fa poc més d’una setmana, poc abans del terratrèmol polític que va significar per a Esquerra l’article publicat per Joan Carretero, vam poder assistir a una mena de representació teatral en què Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós van segellar el seu “amor” incondicional –ja se sap que de l’amor a l’odi només hi ha un pas i suposo que de l’odi a l’amor també, sobretot si la necessitat hi empeny– davant d’uns 150 quadres del partit –una “gran” capacitat de convocatòria per a un anunci tan important…–. És bastant significatiu que aquesta comèdia romàntica tingués lloc dos dies abans del toc d’atenció de l’exconseller de Governació; que la majoria de militants assistents a l’acte no tinguessin ni la més remota idea de l’aparació de Carod...

Continuar llegint...