|
|
17 de Febrer del 2010
En el seu dia, ja es va dir que Reagrupament naixia per sacsejar –algú va dir dinamitar– l’actual mapa polític català, i això fa por. Justament per aquest motiu, quan va esclatar fa unes setmanes la primera “crisi” al si d’aquest moviment –mai no es va dir que bastir aquest projecte rupturista seria un camí de roses–, a alguns es va faltar temps per intentar convertir, des de les seves trones mediàtiques –a les quals molts han arribat per quota de partit–, aquest projecte que amenaça l’actual “statu quo” polític a Catalunya en una riota.
Determinats mitjans de comunicació que sistemàticament obvien i silencien els actes de Reagrupament Independentista, aquest cop es van abonar a magnificar i difondre als quatre vents la “crisi” en la qual havia entrat Reagrupament. Sorprenent? No, és senzillament la...
Continuar llegint...
25 de Gener del 2010
D'exemples d'aquesta manera de pensar n'hi ha hagut i n'hi ha arreu: la pervivència, un cop entrat ja el segle XXI, de nombrosos carrers i places que encara porten els noms dels protagonistes de l'alzamiento i de la dictadura sense que molesti en absolut la gent que hi viu; la resistència a retirar les estàtues, eqüestres o no, del general Franco que "lluïen" -encara en queda alguna- en moltes places de ciutats espanyoles; els problemes polítics per elaborar una llei de la memòria històrica que...
Continuar llegint...
12 de Gener del 2010
No és cap notícia extraordinària constatar, una vegada més, que les coses es veuen de manera diferent a Catalunya i a Espanya. És a dir, que les anàlisis polítiques que es fan a l’Estat espanyol, sobretot les pròpies de la caverna mediàtica més espanyolista, però també les realitzades pels espanyols que van de “progrés”, solen ser fetes sota uns paràmetres bastant diferents de les que realitzem a Catalunya. Això s’ha tornat a demostrar en el tema del nou Estatut. A Espanya, en la majoria de fòrums politicomediàtics, l’Estatut català situa Catalunya pràcticament a les portes de la independència; és a dir, que la disjuntiva és Estatut o Constitució Espanyola, mentre que a casa nostra el debat està situat en una fase ben diferent: Estatut o independència.
En els cercles...
Continuar llegint...
28 de Desembre del 2009
Tot i que ja ha passat un cert temps, m’agradaria tornar a l’endemà del 13-D. Aquell dia, potser per la tensió acumulada arran de la feina feta durant setmanes per assegurar l’èxit de la jornada de les consultes, van aflorar algunes diferències de procediment entre les persones i els col·lectius que havien treballat per portar-les a terme. Unes diferèrències que, tot i ser lògiques dins d’unes plataformes que van mobilitzar milers de persones, van ser exagerades interessadament pels detractors d’aquest procés i pels contraris a la independència del país, que van atribuir-les falsament a uns resultats, quantitativament parlant, segons ells, poc reeixits.
Jo, sincerament, crec que cal valorar com un èxit que uns centenars de voluntaris, ben organitzats, traient hores de la seva vida laboral i familiar per treballar desinteressadament per l’èxit de les...
Continuar llegint...
14 de Desembre del 2009
Catalunya no és un metro, ni un aeroport; però, evidentment, necessita bons metros i bons aeroports, igual com necessita bones comunicacions, bons serveis públics… i també bones infraestructures, com a país del primer món que és. El passat 13 de desembre, una data que sens dubte passarà a la història de la lluita per la independència de la nostra nació, el President Montilla va intentar contraprogramar la notícia del dia, que sense cap mena de dubte va ser que desenes de milers de catalans –prop de 200.000– van acudir a les urnes per dir “sí” a la independència, amb la inauguració –un diumenge!– d’un tram de la línia 9 del metro, que porta aquest servei a Santa Coloma de Gramenet.
Montilla, tot i que sempre és escàs en les paraules, va deixar clar que el primer tros d’aquest metro era una realitat i...
Continuar llegint...
30 de Novembre del 2009
Crec que l’editorial conjunt dels diaris catalans de l’altre dia és positiu. Moltes vegades he repetit que mentre la nostra nació no sigui un país normal, un país que pugui administrar-se per si mateix, amb una llengua normalitzada que no sigui qüestionada, amb unes seleccions nacionals que puguin competir internacionalment sense problemes, un país que pugui administrar el 100% dels seus recursos i de la seva riquesa, que tingui presència en tots els organismes d’arreu del món com una nació normal; és a dir, un país que pugui decidir sobre tot allò que l’afecta sense interferències externes, cal que els mitjans de comunicació no facin només de mitjans de comunicació, els clubs de futbol no facin només de clubs de futbol, els centres excursionistes no facin només de centres excursionistes, les entitats no facin només...
Continuar llegint...
17 de Novembre del 2009
A vegades, hi ha “ànimes sensibles” que es queixen i fan grans escarafalls quan algun líder independentista qüestiona la importància de les nostres institucions i el pes real que tenen aquí i a fora. Però la realitat és la que és i, avui, les institucions catalanes, per molt que alguns ens vulguin enganyar, no deixen de ser uns ens de rang “regional” i encara ho són més quan els qui les ocupen també són polítics de rang “regional” als quals ja els va bé que Catalunya continuï sent només una comunitat autònoma espanyola de règim comú. Algú creu que el senyor Montilla pretén que la Generalitat de Catalunya arribi a ser en un futur quelcom nacionalment més consistent del que és ara? Dons ja està tot dit.
El mateix Pujol fa uns anys ja va dir que quan anava pel món ell no solia...
Continuar llegint...
03 de Novembre del 2009
Els darrers mesos, el creixement del sobiranisme en general i de l’independentisme en particular a Catalunya havia aconseguit situar Espanya contra les cordes. No és estrany, doncs, que els estrategues espanyols hagin decidit maniobrar perquè a casa nostra la gent estigués entretinguda en altres qüestions. Així, justament ara, com aquell que no vol la cosa, apareix el tema de la corrupció a partir de la recuperació de vells expedients que en el seu dia havien estat arxivats i que ara es tornen a posar d’actualitat perquè a algú li interessa. Un sistema d’actuació, per altra banda, que no és gens nou si tenim en compte el jutge que porta el cas. L’efecte que Garzón i els que hi deu haver al darrere pretenen és que els catalans caiguem de quatre grapes en el parany que ens han parat, tal com hi va caure, per exemple, Pilar Rahola fa uns dies en exclamar: “Sort que no...
Continuar llegint...
20 d'Octubre del 2009
07 d'Octubre del 2009
Estic convençut que el dissabte 3 d’octubre del 2009 esdevindrà una data històrica. La data en què es va posar en marxa el gran moviment de masses de l’independentisme, la punta de llança del moviment català d’alliberament nacional. Aquesta és la sensació que els presents en aquell esdeveniment teníem, la sensació d’estar començant una cosa gran, un projecte trencador que atrau multitud de gent a cada passa que fa, quelcom diferent, innovador…
Va ser també un moment de retrobaments, d’abraçades amb antics companys de lluita, amb els quals havíem compartit militàncies, iniciatives passades que no van acabar de prosperar per circumstàncies diverses, però el millor de tot és que la immensa majoria era gent nova, gent engrescada; catalanes i catalans que no volen quedar-se a casa mentre els polítics professionals...
Continuar llegint...
Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Carles Bonaventura
1
Rss