24 d'Octubre de 2014

En el marc del debat al voltant de la necessària regeneració democràtica que segur que hem d’afrontar partits i administracions, així com també ciutadans i mitjans de comunicació, es parla sovint de política antiga i política nova. Alguns neguen l’existència d’aquesta dicotomia, d’altres no; uns hi posen un contingut, d’altres un altre; uns la traslladen fins i tot al terreny de la comunicació i del periodisme, d’altres encara no.

Tinc molt clar que per mi sí que existeix, i la podem veure a diari. La política antiga és aquella que respon al tacticisme, a l’interès propi, de partit, en comptes de respondre a l’interès general, que mira a curt termini, pensant només en resultats electorals, i que normalment coincideix amb estructures administratives o de partit piramidals i verticals que no donen gaire pas a interioritzar l’opinió de la militància, treballadors, ciutadans o el que sigui en cada cas. És un tipus de política del tot s’hi val, on sovint l’ètica i el rigor són substituïts pel cinisme i la desqualificació, i on tenir arguments, ideologia i base política resulta secundari davant la necessitat imperiosa simplement de guanyar eleccions.

La política nova és aquella que respon a les demandes socials de proximitat, de transparència, pedagogia i implicació ciutadana, la que no està basada només en el curt termini, en el titular del dia i la seva obligada resposta, en el tacticisme. És la política porosa, que escolta, que transpira, que interioritza l’opinió ciutadana, la computa i hi dóna resposta. És la política on la ideologia i els objectius finals sí que tenen un pes fonamental en les decisions del dia a dia.

Hi ha una frase que defineix molt bé l’existència d’un i d’altre tipus de política, una frase que té a veure amb mitjans i objectius. La política antiga és aquella en què el partit polític és en si mateix l’objectiu, i la política nova és aquella en què el partit és només un mitjà per a assolir els objectius. Que cadascú analitzi amb aquests paràmetres el que passa al nostre dia a dia polític.