e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Juny de 2014

Podemos, la nova força política sorgida a les eleccions europees, és un termòmetre, un termòmetre com els que mesuren la malaltia d'una persona. En aquest cas ho fa sobre la malaltia de la política. Com més puja Podemos, indica que més malalts estan tant els partits com la política tradicional i també el sistema. Més enllà però de ser un termòmetre, Podemos sap recollir el descontent i ganes de canvi en la manera de fer política que hi ha al carrer, sap fer doncs el que els partits tradicionals no saben.



És evident que determinades maneres de fer política ja no serveixen. La societat ha avançat de manera molt més ràpida que la política, que l'administració, i encara més que els partits, que perduts en el dia a dia no s'aturen a regenerar-se. La societat demana canvis, entendre una mica més el que passa als governs, què passa amb els seus diners, veure-hi una mica més i participar, sinó en tot, sí en aquelles polítiques que més afecten a cadascú.

En suma doncs, es demana més pedagogia, transparència i participació o implicació ciutadana. Aquesta necessitat de canvi s'ha accelerat a més, els darrers temps, gairebé els darrers mesos, amb la complicitat dels mitjans de comunicació que han alimentat aquests moviments.

La política s'ha de posar doncs al dia, fer un canvi en aquest sentit, obrir-se, explicar-se millor, ensenyar-se i permetre a la gent d'implicar-s'hi. Ara com ara, partits regeneracionistes com Podemos, són els que millor representen aquestes massives i necessàries ganes de canvi de la societat larvades i covades durant anys davant l'autisme generalitzat de governs i partits.

Podemos apareix com un d'aquests partits, i per tant, amb tot a favor per sumar suports ciutadans en aquesta línia, sobretot a nivell d'Espanya, doncs a Catalunya el factor nacional segueix pesant molt més. Però neix també amb plom a l'ala, inclús amb plom a cada ala. El plom es diu marxisme i populisme. Que una força política que es diu regeneradora, s'identifiqui amb conceptes com "esquerra" (perdent de cop una part important del seu electorat potencial), inclús inspirat en bona part en el marxisme, és un contrasentit, doncs la dinàmica dreta - esquerra, i encara més el marxisme, és política antiga en estat pur. El mateix passa amb el populisme, repetir el que la gent diu sense contrastar ni travar una ideologia i projecte al darrera, és una mostra més de política antiga, de la que ja no cola.

Per tant Podemos és un partit amb moltíssim a guanyar, però amb molts números de no arribar tan amunt com podria, o de caure més ràpid del que es podria esperar, si no elimina aquest plom que porta a les ales.

El mateix passa amb la versió catalana o barcelonina de Podemos, Guanyem Barcelona. Neix amb el mateix plom a l'ala, en aquest cas més decantat cap al populisme. El seu discurs podria ser signat per qualsevol de les forces polítiques del país o de la ciutat. Qui no vol lluitar contra la pobresa, contra les injustícies o per uns serveis públics de qualitat? La qüestió és el "com" lluitar-ho, com aconseguir-ho, i aquí de moment, aquests partits mantenen silenci.

Carles Agustí i Hernàndez
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacions
Ajuntament de Barcelona

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1182
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR