30 de Juliol de 2012

Jugant amb foc

Barrejada entre les diverses crisis superposades que estem patint, l’econòmica, la de model d’estat, l’europea, la de valors... hi ha també, i en lloc protagonista, la crisi de la política, que podríem definir com de distància i desconfiança entre l’administració i l’esfera política en general i els ciutadans. Sent la part política la màxima responsable d’aquesta crisi, no crec que sigui la única, tots hi tenim part de responsabilitat, també els ciutadans en general i també els mitjans de comunicació.

La diagnosi de desconfiança i distància és clara, els ciutadans ho situen ja com a tercer principal problema en totes les enquestes. Crec també que ens posaríem d’acord de manera bastant ràpida en les causes, motivacions i problemes concrets que generen aquesta crisi de confiança, és més, des dels partits polítics aquesta diagnosi està més que feta i, potser no tots, però un gruix important de polítics amb responsabilitat pública som conscients d’aquesta crisi i les seves causes i conseqüències.

El problema resideix en la lentitud de reacció de la part política,  partits i administracions. Abduïts pel dia a dia polític i també per les estratègies polítiques i electorals, partits i Governs els costa posar-s’hi en les solucions. Mentrestant, el clam, no ja a les enquestes, sinó al carrer, és prou clar.

Quan la immensa majoria de la població dubta de i qüestiona la tasca dels seus representants polítics, encara que sigui sovint amb arguments amb tan poca base i veracitat que fan avergonyir (com aquests mails que circulen en cadena plens de barbaritats i mentides), és que alguna cosa no estem fent bé, i sobre la qual hem de reaccionar ja.

Les propostes de nous models de governança estan pensades i treballades, falta creure-hi  i implementar-los amb més intensitat. El missatge de la gent és clar, o canviem o ens canvien. Som-hi doncs.