02 d'Abril de 2014

Em sorprèn llegir de tant en tant als mitjans de comunicació que Convergència Democràtica de Catalunya ha fet un gir o canvi ideològic des de l’inici del procés sobiranista, impulsat pel poble de Catalunya i liderat pel President Mas.

Es pot parlar de canvi de discurs, però no pas de canvi ideològic. Convergència recull als seus estatuts fundacionals l’objectiu de la plena sobirania de Catalunya (independència, en llenguatge de l’època), i aquesta ha estat la seva raó de ser i l’objectiu que s’ha cercat des de sempre.  Durant els gairebé 20 anys que fa que milito al partit (JNC inclosa), en totes les reunions internes a les quals he assistit, de tot tipus i àmbit sectorial i territorial, sempre ha estat molt clar que l’objectiu era aquest, sense cap mena de dubte per part dels assistents.

Parlar d’una Convergència que era autonomista o només nacionalista (com si es pogués ser nacionalista sense ser independentista) i que ara és independentista és fals. No hi ha hagut cap gir ni canvi ideològic. Més enllà d’alguna opinió personal sense cap arrelament en la base, l’anomenat sector moderat de Convergència només ha existit en la imaginació dels mitjans de comunicació, i si hi ha hagut diferents punts de vista en el sí del partit, ha estat sobre la velocitat amb què havíem d’arribar a l’objectiu, però no sobre l’objectiu en sí. Sobre si ja havia arribat o quan arribaria el moment de fer el pas i demanar l’autodeterminació, però no sobre aquesta autodeterminació.  I si algú dubta, per què no es pregunta per què CDC no s’ha dividit, o trencat, o patit grans fugues de militants aquests darrers anys?

Doncs perquè des del principi, teníem clar l’objectiu, i és aquest que avui en dia tenim a tocar dels dits.