16 de Gener de 2012

15-M

Des del primer dia que vam entrar com a nou Govern municipal de la ciutat de Barcelona, i en concret jo mateix com a responsable de les relacions entre el Govern i la ciutadania, hem intentat posar-nos en contacte amb el moviment dels indignats o 15-M. Més enllà de contactes personals i individuals no ho hem aconseguit. Les raons que se’ns donen són de dos tipus, una més suau que diu que ja ho comentaran a l’assemblea, assemblees de les quals mai ens arriben els resultats, i un altra que directament diu que no volen reunir-se amb “polítics”.

Crec que el moviment dels indignats o 15-M mereix tots els respectes i consideració. Més enllà d’algunes formes incorrectes i d’una deriva ideològica que l’allunya molt del que va ser el 15-M inicial, aquest moviment denuncia el que des de la política sabem detectar però ens costa molt resoldre, com és la greu crisi de confiança entre política i societat. El moviment 15-M ha assenyalat moltes de les problemàtiques que expliquen aquest distanciament. Proporcionen, per tant, una eina important i interessant per a que des del món polític comencem a transformar i canviar moltes dinàmiques que han portat a aquesta situació de desconfiança.
Per assolir els seus objectius però, per ser útil a la societat, més enllà de la protesta i la denúncia, cal un pas més, que és el diàleg. És a través del diàleg amb l’administració, amb el món polític, que podem fer realitat algunes de les propostes, canvis i reformes que reclamen i puguem millorar entre tots la societat. Els convido a fer aquest pas.