17 de Gener de 2013

Assistir a un aplec de l’esquerra catalana és com escoltar la discussió entre una parella que porta poc temps convivint després que els seus integrants sempre hagin viscut sols. Tenen tan desenvolupades les seves manies que fan de la convivència una utopia.

Per què els darrers 30 anys han demostrat que és impossible que les esquerres d’aquest país s’entenguin? Per contradir els defensors de “la varietat de sensibilitats” que conformen l’organigrama d’aquestes formacions, que preguntin a Mas i a Duran si convergeixen.

No s’entenen perquè, aventures tripartides a banda, no s’han hagut d’entendre mai. Perquè, a la pràctica, no han governat mai junts. Paradoxalment, els partits d’esquerres no tenen mà esquerra. Ara em ve al cap, a tall d’exemple, la votació d’ICV durant la llei d’Educació.

Com que sempre han anat cadascú a la seva i han defensat únicament els seus interessos, tots els intents per unir-se han fracassat.

L’enèsim intent, el d’Avancem, aquest dimecres al Raval. Els socialistes crítics van aconseguir aplegar bona part de l’esquerra política del país. La CUP va a banda. Hi havia socialistes, exsocialistes, comunistes, sindicalistes, ecologistes i republicans.

Però van fallar les formes, no hi van anar ni el líder d’ICV ni el d’ERC, i les propostes, perquè una vegada més, cadascú va defensar els seus tòpics interessos. ERC, la via sobiranista, ICV, l’ecosocialisme, i el PSC... bé, Avancem va defensar la regeneració dels partits.

@quicualguacil