10 de Maig de 2013

L’òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals: el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, ens costa 3 milions d’euros l’any.

Segons dades de la Sindicatura de Comptes, que va fiscalitzar l’exercici 2011 del Consell, en aquest període l’ens públic va elaborar 19 dictàmens, un estudi i va participar en quatre seminaris. Això són més de 150.000 euros per dictamen.

Com que deu ser difícil tancar un òrgan que té dotze representants sindicals (UGT, CCOO) i dotze més de la patronal (Pimec i Foment del Treball), proposo que com a mínim es traslladi la trentena de treballadors que formen la plantilla a qualsevol dels edificis que té la Generalitat. Si els fessin un foradet a la Conselleria, per exemple, ens estalviaríem els 400.000 euros que costa el lloguer anual de les oficines del Consell.

L’informe també recull el descontrol horari dels seus treballadors, que durant anys no fitxaven. De fet ho van començar a fer després que ho denunciés la Sindicatura.

L’Oficina Antifrau de Catalunya té cinc milions de pressupost anual i un director que és capaç de protagonitzar una conferència d’hora i mitja sense enumerar ni un dels expedients que ha dut l’ens a fiscalia. Ni què ha fet l’OAC per lluitar contra la corrupció. De Alfonso, però, no es va cansar de repetir que l’ens és “indispensable” per a la ciutadania. Qui ho vulgui comprovar només s’ha de descarregar el darrer ‘Primera Plana’ del El Periódico.

Això sí, viatges a l’estranger els que vulguin, ara que són membres de l’Associació Internacional d’Autoritats contra la Corrupció. No ens calen les ambaixades, ja tenim l’OAC.

L’Agència Catalana de Notícies rebaixarà un 25% el pressupost i passarà dels 2,4 milions del 2012 a 1,8. La retallada, però, passa per la reducció de la plantilla, que és qui genera els continguts que després compren bona part dels mitjans de comunicació de Catalunya. Perquè a diferència del Consell i de l’OAC, que viuen de la partida anual de la Generalitat, l’ACN genera ingressos. Els darrers dos anys la plantilla s’ha reduït de 93 a 67 treballadors (un 28%). Camí del desmantellament, doncs sense redactors no hi ha material.

El meu concepte d’estructura d’Estat encaixa més amb una agència que nodreixi el territori d’informació, i com a periodista dono fe que ni la plantilla està sobredimensionada ni els materials que utilitzen són d’última generació, que no pas els altres dos exemples exposats.

No sé si la ciutadania/electorat deu pensar el mateix. Fóra bo que el Centre d’Estudis d’Opinió ho preguntés.

@quicualguacil