e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

25 de Novembre de 2009

D'un temps ençà s'està parlant i escrivint massa sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Abans de pronunciar-se sobre el particular convé aclarir uns quans principis bàsics com ara que l'Estatut és fruit de l'acord entre el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat:  és, per tant,  una llei orgànica vigent, aprovada per les Corts. I que després va ser aprovada pels ciutadans de Catalunya per la via de referèndum.

En conseqüència, no es pot tenir cap dubte sobre la seva plena constitucionalitat. Ningú pot oblidar que tots els qui la van votar (a Catalunya o a les Corts Generals) ho van fer sent plenament  conscients de la seva constitucionalitat. Hem de saber que els que més la van defensar són aquells que no tenen un projecte sobiranista o independentista, i és lògic que siguin els més interessats  en què la via estatutària no acabi essent  considerada com una via morta.

La Constitució al seu preàmbul proclama la voluntat de "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions. Defensar l'Estatut i la seva constitucionalitat és defensar la  pròpia Constitució i, a l'hora defensar el seu caràcter obert; és promoure el seu esperit  integrador, plural i acollidor. Aquells que l'utilitzen en sentit contrari han de saber que la posen en perill. El que es va votar per unir, no pot servir per separar.

Per a participar en el joc democràtic cal ser respectuosos amb el Tribunal Constitucional i cal acatar les seves sentències encara que no agradin.

Tots sabem que una sentència que desvirtués greument l'Estatut acordat entre el Parlament i les Corts generals i votat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tindria importants conseqüències polítiques. Tant per Catalunya com per Espanya.

El Tribunal Constitucional hauria de dir com s'ha de llegir l'Estatut en clau constitucional i no fer de tercera cambra legislativa.

En qualsevol cas que ningú es confongui, vivim en llibertat, estem en un estat de dret. I això vol dir que podem opinar sense que això suposi que pressionem el tribunal. Pressió, i a més a més inconcebible, és la que fa el PP bloquejant la  renovació del TC, on hi ha 4 membres amb el mandat caducat des de fa 2 anys.

No es tracta de fer cap hipòtesi del que passaria després de la sentència fins que aquesta es produeixi i s'analitzi. En tot cas haurien de ser les institucions liderades pel president de la Generalitat qui doni la resposta institucional.

De tota manera, no ens pot estranyar que el retard de 3 anys de la que portem esperant l'esmentada Sentència provoca desafecció i abonament pel radicalisme. I després passa el que passa.

 

Bernardo Fernández

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1207
2
Comentaris afegits 
Jhon (Berga) 07-12-2009 - 20:44
Ni estatut ni tonteries amb els espanyols no podem anar en lloc. INDEPENDENCIA JA
Carles (Badalona) 03-12-2009 - 19:36
Uy, Uy, UY, que formalet que és el nen. No res amb els espnyols no anirem en lloc a tallar i prou
TORNAR