02 de Novembre de 2011

El President del Govern grec, Papandreu, ha fet saber que sotmetrà a referèndum l'acord aconseguit la setmana passada a Brussel·les, que inclou un segon pla d'ajuda a Grècia. Això ha fet que retornés la incertesa als mercats europeus.

L'anunci del referèndum ha elevat el nivell de suspens sobre si el pla de salvament de la UE sortirà endavant. Fonts del Govern francès van avançar que el president de França, Nicolás Sarkozy, va parlar dimarts passat per telèfon amb la canceller alemanya, Àngela Merkel, per tractar les conseqüències de l'anunci. Amb la seva decisió, Papandreu ha fet dependre del vot dels grecs tot l'entramat pactat pels líders de la zona euro, els alts funcionaris de la UE i els representants dels banquers. El Govern grec busca així legitimitat i aleshores assumir el segon pla de rescat, que implicarà més retallades d'ocupació pública, més descomptes en les pensions, més privatitzacions i menys protecció social. El problema és si en aquest hipotètic referèndum la ciutadania vota no.

Les enquestes publicades a Grècia després de l'acord de la UE proven dues coses: que la majoria dels ciutadans grecs veuen negatiu un pla de rescat que es recolza en noves retallades; i que una majoria encara més extensa (més del 70%) vol seguir a la zona euro. Papandreu, amb la popularitat en caiguda lliure després de mesos d'ajustos, recessió i atur, no vol (és dubtós fins i tot si pugues) seguir endavant sense un mínim de suport  ciutadà. "La democràcia està viva a Grècia, els grecs han de decidir", va exhortar.

La recerca de l'aval ciutadà, no obstant això, té una traducció diferent als mercats: més incertesa sobre la sortida de la crisi europea. I les cotitzacions dels bancs, penalitzats pels actius tòxics que atresoren des de l'inici de la crisi i, ara, pels títols de deute públic en els seus balanços, són el millor termòmetre d'aquests dubtes. Les principals entitats franceses, com Crèdit Agrícola, BNP o Société Générale, es deixen en les primeres hores de negociació entre el 10% i el 12%. A Alemanya, Commerzbank, també rondava el 10% de pèrdues.

Aquesta decisió posa en risc tant el rescat en si mateix com el futur de la zona euro. Per aquesta raó, Papandreu ha estat citat per a que expliqui davant dels mandataris del G-20, que aquets dies es reuneixen a Canes, la seva iniciativa que segons ell "enfortirà a Grècia i a la zona euro a nivell internacional.

El Senyor Papandreu està jugant amb foc i ell ho sap. Si la proposta de referèndum tira endavant podria portar al país hel·lènic  a una suspensió de pagaments caòtica i posar en entredit el paquet de mesures aprovat el l'última cimera, re capitalització bancaria i redimensionament del fons de rescat, i això seria tant com posar fi a la Unió Europea.

Bernardo Fernández