07 d'Abril de 2015

Segons la majoria dels indicadors econòmics, sembla que la recuperació econòmica a Catalunya –i a la resta de l’Estat- comença a ser una realitat. Amb aquesta afirmació no vull dir, ni molt ni menys, que s’hagi acabat la crisi econòmica que, malauradament, encara impacta durament sobre moltes famílies de casa nostra.
 
Si que és cert però que comencem a veure la llum al final del túnel. El fet que el turisme intern estigui creixent, que s’incrementi el consum, que es redueixi l’atur, que hagin augmentat les matriculacions de vehicles i, fins i tot, que creixin les exportacions o que s’estigui reactivant el crèdit fa que puguem ser més optimistes del que érem fa uns mesos enrere.
 
Val a dir que una de les organitzacions empresarials de referència al nostre país, Foment del Treball, ja aventurava que el 2015 seria l’any de la recuperació econòmica de Catalunya i d’Espanya i que, sobretot, es traduiria en termes d’ocupació i consum. Així, afortunadament, està sent.
 
Cal, però, que no ens relaxem. Queden moltes reformes al tinter i s’han d’anar fent a mida que la conjuntura econòmica i social ho permetin. Tenim una assignatura important pendent, la reforma de l’Administració Pública, però també d’altres iguals o més importants com la reforma energètica i la del sistema financer.
 
No ens podem quedar a mitges. Crec que la classe política i econòmica d’aquest país ha entès que calen reformes profundes per no tornar a cometre el mateixos errors del passat. Cal accelerar el creixement de la economia, és clar, però ho hem de fer tenint en compte el passat més proper. Aquesta crisi ha fet molt mal, i encara el fa. Cal tenir present, doncs, allò que sempre dic del “Res serà el que era”.
 
L’estadista i científic nord-americà, Benjamin Franklin, va dir: “Un sac buit es manté difícilment en peu”. Així doncs, ara que el sac es torna a omplir, evitem que es buidi de nou. Austeritat, responsabilitat, rigor en la despesa i transparència econòmica són  la millor recepta perquè no es torni a buidar.
 
Deixeu-me acabar l’article d’avui amb un record molt emotiu per als 150 estudiants assassinats de la Universitat de Garissa de Kènia. Els jihadistes els van matar només perquè eren cristians, per res més. Les vostres ànimes són les nostres. Descanseu en pau.

Benet Maimí, secretari d’Organització d’Unió Democràtica de Catalunya