04 de Maig de 2014

Seguim amb la Martingala

Ja fa dies que això del Procés ha perdut vida, des que aquells tres van tornar del Congrés. I els convergents han donat senyals de refredar el Procés, per a mi la Martingala. Herrera ho va fer bé, nacionalment asèptic, pragmàtic i adaptat al medi. En Turull ho va fer com en Rull li digué, de tràmit, funcionarial i gris. I Marta Rovira ho va fer pitjor del que tots esperàvem i això que ja descomptàvem que faria la pena més espantosa.

Sort que no visc això de la catalanitat amb devoció, perquè a Madrid es van fer un fart de riure amb la Rovira. Viu exemple de que molts catalans necessiten immersió en castellà, no pas en català. Però a mi m'és igual que no sàpiguen parlar castellà, menys competència, senyors. Si us alegra, ja us ho fareu. I la cosa va de fluïdesa, de falta de vocabulari i de sintaxi. I això que el discurs anava escrit. La cosa no va d'accent i per molt que ho digueu no serà veritat. És ben bé com això de la independència, que per moltes redaccions de sobirania que feu tampoc serà veritat, per molt que ara el redactor sigui un jutge fashion. Sí, el tal Santiago Vidal, la nova estrella pop que s'apunta a la Martingala per fer calaix.

El Procés és una estafa, una Martingala, no hi ha res fàctic. És un negoci recolzat en la retòrica. La mateixa retòrica que va atrapar el President Mas després d'un resultat electoral que no esperava. És una bona presa de pèl ben anunciada per la tirallonga d'eufemismes. Realment es fa difícil mantenir la tensió retòrica amb aquesta cridanera absència de fets. De totes maneres, sempre queden els addictes repetint el mateix a cada anècdota donada per l'actualitat: alguns opinadors que viuen de mamar la cigala al Govern de la Generalitat, els frikis del Procés a Twitter, alguns professors universitaris que fa ja quasi quatre anys que no se'ls veu explicar res més enllà del que satisfà al poder polític local i els caps visibles de les entitats agraïdes per la seva existència al poder polític. Inclosa l'ANC, sí, aquesta entitat que tothom diu que no està subvencionada, però que està farcida de gent fidel al règim i que és membre d'altres entitats que sí depenen de la voluntat pecuniària del Palau de la Generalitat. Aquests últims ara sembla que es veuen una mica assetjats pels que comencen a sospitar que han estat utilitzats pels llargs tentacles d'en Quico Homs. El tal Poble víctima dels tentacles de l'Homs... Fot molta pena, la veritat. Víctima de l'Homs, s'ha de ser babau.

Mentre cada dia surt un capítol nou del Procés que esdevé motiu de picabaralla entre unionistes alarmistes i independentistes de mentida, esperem que Mas convoqui una consulta -no vinculant!- amb base a una llei catalana i amb una pregunta feta perquè guanyi el "No" a la independència. I encara s'ha de veure que Mas la convoqui... Rajoy esperant que Mas s'estavelli i després ja veurem. Ell tranquil, la realitat és unionista. L'europea, la financera i la social.

Els bancs diuen que "no contemplen" la independència. Heus aquí perquè la Martingala no afecta a les inversions. Si ells no la contemplen, per què jo m'haig de creure que hi ha cap procés fàctic en marxa? En sabré més jo? No pas.

Estimada Catalunya dels collons, pesada com només tu em pots resultar, si vols ser independent, vota quan toqui l'Alfons López Tena i els seus nois llibertaris de Solidaritat. Si us plau, acabem aviat. Si no votes l'Alfons demostraràs que vols ser espanyola perquè bàsicament no vols pagar el preu de la independència, com sí el vas pagar quan et vas alliberar amb valor del francès, ara fa dos cents anys, perquè volies ser espanyola. Algú coneix alguna independència feta en un ambient de reverència al poder públic? Jo no. I vivim en una societat que ho reclama tot a l'Estat o al futurible Estat.

En un futur proper:

-Hola, sóc en Josep Maria i jo també em vaig creure el Procés...

-Hoooooola, Josep Mariaaaaa.

@AzoteLiberal a Twitter

Articles relacionats