e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 d'Abril de 2011

Salvant Spanair

Salvant Spanair

Hi ha un tòpic borsari estès des dels anys setanta. "Mai inverteixis a llarg termini en una línia aèria". El motiu d'aquesta afirmació és que aquestes companyies tenen massa possibilitats d'un cigne negre. És a dir, un fet atzarós que entorpeix el normal esdevenir de les coses i la consecució dels objectius marcats en el citat negoci. Aquest tòpic també ens el recorda (en boca de Gordon Geko) la pel•lícula Wall Street de finals dels vuitanta. Doncs bé, la Generalitat de cap a la piscina i sabent que d'aigua no n'hi ha. Va promoure el projecte i entrà al capital de Spanair, empresa que es va treure de sobre la seva antiga propietària, l'escandinava SAS, per ser una companyia en un entorn brutalment competitiu, políticament inestable amb les eternes polèmiques sobre l'Aeroport del Prat i que ja li estava generant més problemes que altra cosa.

Quan la Generalitat va entrar a Spanair, situant al front a una estrella mediàtica del moment, el senyor Soriano, molts ens vam preguntar quant ens costaria la cosa. La Generalitat de Montilla va argumentar en pro del projecte el mateix de sempre. Constituir el que en l'argot econòmic i empresarial es diu un campió nacional, en un sector anomenat estratègic. Els habituals de l'argot, ja vam saber que la broma sortiria caríssima. El sector públic gestiona malament, quasi per definició. I si bé és cert que hi ha coses que només les pot fer el sector públic, aquest no és el cas. Per ser prudents val a dir que els criteris d'eficiència no caracteritzen els nostres polítics i buròcrates, si no un altre gall ens cantaria amb la que està caient. Ara la Generalitat de Mas hereta el projecte, i li injecta deu milions i mig d'euros a Spanair, anuncia que li injectarà nou milions més molt aviat. I a la vegada, ens diuen que suprimiran la meitat d'empreses públiques de Catalunya en plena retallada del dèficit. Doncs miri senyor President de la Generalitat podria començar per no rescatar una ruïna anunciada i confirmada. ¿Per què hem de pagar les ambicions empresarials dels polítics amb diner públic? A més a més, ni que anessin sobrats de temps o fossin excel•lents en el que fan. Facin vostès l'essencial i facin-t'ho bé, que de vendre viatges d'avió ja en sap l'empresa privada, ho fa bé, cada cop més barat i no els fa cap favor la competència deslleial d'empreses publiques que es financen amb diner barat de l'administració.

Aquests préstecs tous de l'administració es fan sense calibrar bé els riscos, per cert, és això precisament el que ha portat a alguna caixa d'estalvis a la situació actual. Crèdits mal valorats en els seus riscos que acaben sent diner de tots llançat a les escombraries. L' ICO i l' Institut Català de Finances en saben molt d'això.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
1191
0
TORNAR