e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Novembre de 2014

Rajoy ens ha deixat votar

Música, mestre: Alegria! Al final, Rajoy ens ha deixat votar. Eren moltíssims els que deien que podia passar una desgràcia. Moltes veus reputades afirmaven que hi hauria policies, guàrdies civils, mossos i fins i tot tancs retirant les urnes. Res de res. Tot retòrica estafadora de la gent que vol fer-nos creure que Mas està fent la independència. Gent que hi viu d'aquesta història d'escalfar passions. Processistes professionals.

Com es diu sempre quan es vota, "la jornada s'ha produït amb total normalitat i sense incidents importants". Cívica i festiva. Rajoy i Mas no es podien permetre que passés una desgràcia avui i menys encara que ERC sortís beneficiada electoralment d'aquesta situació més que gestionable. Per això han pactat passar aquest 9N amb els menors problemes possibles. El fet més enllà de l'excés de gesticulacions: Mas ha aigualit la consulta tant com ha sigut possible i Rajoy l'ha tolerat. Punt d'equilibri. Recordeu les apel•lacions del President a que fos així? "Tolerada" va ser el mot emprat pel President durant mesos. Rajoy ho ha recorregut tot com a gest cap a la seva parròquia més escandalosa i a més així anava frenant el discurs de C's. A més, això converteix i dóna credibilitat a Mas enfront de l'independentisme més factual.

Mas també ens va parlar del "win-win", un missatge per a Madrid: podem guanyar els dos. I així ha estat, Rajoy pot dir que ha defensat la legalitat fins al final i Mas que ha complert la seva promesa electoral. Ha salvat la cara. Mas ha acatat al TC en tot allò clau i essencial malgrat els més governamentals ens el venen com un heroi. I és que lluny dels desitjos de cadascú en l'afer, un dels factors que més marca a l'hora d'analitzar la realitat que ens envolta és el governamentalisme o l'antigovernamentalisme com a actituds polítiques. D'aquí que coincideixi en molts diagnòstics amb la bona gent de Solidaritat Catalana per la Independència.

Res més governamental que TV3 venent-nos l'enorme enfrontament entre Madrid i Palau i l'astúcia del President. Quan el trànsit a la independència fins ara inconcret sigui factual, em creuré TV3 i els enfrontaments que m'intenta vendre. Vergonya de TV que és la principal església de la Verge del Procés, no del periodisme a casa nostra. Una TV així de corrupta, no pot destapar corrupcions, ni de tipus penal ni martingales de tipus retòric i polític.

Quan Mas va retirar la consulta inicial, la decretada emparada en la llei de consultes, vaig tenir força clar que havien pactat. Després, conforme el Gobierno feia el recurs, vaig començar a dubtar. I vam tenir l'article de Salvador Sostres dient que Mas podia estar trencant l'acord. Però quan Mercè Conesa (CDC) ens deia "no hi ha diferència entre si lidera el Govern o el Pacte Nacional" i Rafael Catalá donava la mateixa pista de delegar en els voluntaris vaig tornar a tenir clar que hi havia un acord entre Generalitat i Gobierno per passar el 9N. I així ha estat, l'endemà, Rigol després de la reunió del Pacte posava l'accent en delegar "l'execució" en els voluntaris, la Generalitat s'apartava quan ja podia fer-ho, estava tot organitzat. Mas deia que el Govern "liderava", però l'execució era de la societat civil.

Ahir El Periódico publicava que efectivament hi ha hagut negociacions a través de Rigol, Arriola i Serrano, lampistes crònics de la política. El resultat és que l'èxit del "procés participatiu" ajuda a salvar la carrera de Mas, ERC es veu més pressionada que mai per acceptar una llista única -serà linxada si no accepta- i el processista prototip a la fi ha complert un somni: una manifestació ben comptabilitzada. El processista prototip vol conjunturalment la independència. I la vol regalada i en ordre.

Ara, la carta anunciada i "diàleg, diàleg" ens repetiran. No veig perquè Mas hauria de convocar eleccions si ha complert el pacte de Govern i el tema pressupostos no genera tanta pressió com es diu, ja n'hem tingut de prorrogats, són literatura de ficció fa anys i també hi ha aritmètiques possibles al Parlament.

Tots contents, menys els indepes de veritat i l'unionisme més alarmista. Els primers tenen raons i tota la meva simpatia. Ben poc o gens hem parlat de com es fa la independència durant l'últim mes. Els segons no s'assabenten de res o són venedors de diaris.

Per un moment us vaig entendre. Amb la meva papereta a la mà -a favor de la minarquia- vaig poder sentir l'eufòria que ficant-la estava decidint. És agradable, ho haig de confessar. Era pura il•lusió i la vivència d'una gran mentida. Una de tantes maneres de masturbar-se. I masturbar-se en grup té el seu punt.

I ara on som? Doncs som on el catalanisme sap estar millor, en el terreny sense límits, graduable a preferència del consumidor. Sense terminis. Ja no hi ha data límit per exigir un resultat factual als gestors de la cosa. Ja l'hem passada. Rajoy ha passat el 9N. I Mas ha superat el 9N. Som i serem a terreny convergent.

@AzoteLiberal a Twitter

Articles anteriors molt relacionats:

Mas sempre guanya

Mas i Rajoy han pactat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
1031
0
TORNAR