e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Octubre de 2013

                                                                                                                                          En castellano aquí.                                                                                                                   

S'ha posat de moda l'expressió "radicalitat democràtica". I ho està perquè el bonisme dels governs -sempre perversos- l'ha estès amb els seus eficients aparells de propaganda per assolir la mitificació de la democràcia que és com anomenem a l'actual manera de legitimar l'autoritat.

L'expressió "radicalitat democràtica" ens hauria de sonar fatal, però no. Hi ha gent que encara trempa amb una cosa tan vista i antiga. Es veu que l'hem de viure perquè molts deixin de comprar una brutalitat contrastada around the world.

Jacques-René Hébert va ser el líder dels radical-demòcrates durant la sagnant Revolució Francesa. Eren coneguts com a "hebertistes" o amb el famós sobrenom de "sans-culottes" (sense calces). L'hebertisme va ser la facció més violenta de la Revolució, Robespierre era la monja Forcades al costat d'Hébert. La democràcia radical també va ser reivindicada per la República Democràtica d'Alemanya i allà en el seu nom es va construir un mur perquè la gent no entrés en massa al paradís democràtic... També vull recordar que bolxevic vol dir "membre de la majoria", molt cívics i convivencials ells. Corea del Nord es diu República Popular Democràtica de Corea, que el "popular" vingui abans del "democràtica" sempre ens dóna pistes de la tolerància del règim. El franquisme parlava de "democràcia orgànica" que també era la bona es veu, com la de Cuba on també es farda de democràcia. Hitler anava amb un Volkswagen pagat pel Volk. I ara, aquí, hi ha una esquerra puritana i antivici que parla del Govern del 99% contra l'1% i té dos líders: David Fernández (CUP, Hébert?) i Robespierre Forcades. Quan es llegeixen els seus punts programàtics, es visualitza el Poder Popular del chavisme sense gràcia que ara lidera Nicolás Maduro, un altre radical-demòcrata... Amb aquests exemples crec que ja n'hi ha prou per a no sobrevalorar èticament el fet de ser majoria.

La democràcia no és una fi. Tampoc és un valor ètic. La democràcia representativa és un sistema útil per prendre certes decisions que afecten al funcionament de la comunitat. A uns llocs amb més eficiència que a d'altres, en això hi ha graus. És la millor forma que hem descobert per evitar la guerra i per dirimir les diferències en pau -això sí és un valor-. La forma menys dolenta per tal de governar-nos. La democràcia és el mal menor, com ho és el Govern, no és un valor en sí. És un mal probablement necessari, així que ser demòcrata radical és com ser un radical de l'esport, quelcom que hem de fer però fer-ho en excés és fer-ho malament i ens pot matar. El valor és la salut, no l'esport que només és el mitjà. Ara citaria molt a Churchill però és igual perquè quedaria mainstream i això no seria coherent amb el text.

El que ha originat aquest article ha estat aquesta declaració del Portaveu del Govern, Francesc Homs: "No és assumible posar límits a la democràcia." I s'ha quedat tan ample un cop més. En aquesta línia algun cop he sentit Marta Rovira: "No hi ha res per damunt de la voluntat del Poble." Pèls de punta. Aquesta gent ha vist més enllà d'argumentaris? Ha viscut el segle XX? Juraria que se l'han saltat.

Hi ha moltes coses per sobre de la voluntat del tal Poble, senyora Rovira. Deixant de banda les lleis de la física que òbviament no s'aproven als parlaments; els drets fonamentals d'una persona estan per sobre de la voluntat del poble i de dos pobles si cal. I per això existeix la llei i per això s'ha d'ajustar a protegir la llibertat individual. Com diu sovint el diputat Maurici Lucena, la llei està per protegir als més febles. I els liberals llibertaris diem que la llei ha de protegir els individus que som tots i cadascun; i que som la minoria més petita que hi ha, com deia Ayn Rand. El Poble va cremar bruixes amb devoció.

Senyor Homs, delimitar una circumscripció electoral o un àmbit de sobirania dic jo que també és posar límits a la democràcia... No? Obvi. La separació de poders basada en la desconfiança respecte d'un únic poder no és també una limitació de la voluntat de la majoria? Parlem del contrapès, clau per a la llibertat política com aquests dies podem veure en la política institucional dels Estats Units.

Per tant senyor Homs, deixi de tractar tothom com si fóssim tontets. Que comença a ser insultant el seu to simplista. Si és tan i tan radical-demòcrata, proposi votar sobre molts dels impostos que el seu Govern i el d'Espanya ens han apujat. Clar que és assumible i és assumit per pràcticament qualsevol a Occident que la democràcia té límits. I afirmar el contrari té un nom: populisme. Nacional-populisme en el seu cas.

Segueixo amb els límits de la democràcia. I la UE? No és la UE la constatació diària de que les virtuals sobiranies nacionals no existeixen realment? Senyor Homs, són assumibles les limitacions a la democràcia que suposa la UE? Hi ha qui parla de sobiranies molt compartides en aquest sentit. Això mateix ho ha dit el president Mas en més d'una ocasió. Contradiu doncs al senyor Homs que es dedica a fer el discurs per arengar la base més infantil que té mitificada la democràcia "radical". Les víctimes de les senyoretes de primària, els dic jo. Homs connecta així també amb el populisme d'esquerres que avui dia a tot al món reivindica la sobirania enfront del seu home del sac: els mercats. Populisme que mai reconeix en la pròpia actuació l'origen de les dependències.

Que consti de nou que sóc favorable a que s'autoritzi una consulta perquè segurament és el mal menor per solucionar el conflicte creat pels governs, un cop més. Tot i que unes plebiscitàries amb programes ben clars i de punt únic tampoc em semblarien malament. Per altra banda, així veuríem si CiU va seriosament, o quina part de la federació hi va. També obligaria a ERC a pronunciar-se sobre la DUI amb claredat, un servidor també creu que enreden el seu electorat no descartant-la del tot. No volen explicar els dolors i les penes de l'intent d'executar una declaració unilateral, seria com afluixar el foc al caldo.

Si es justifiqués el "dret a decidir" des d'un punt de vista liberal llibertari, estaria d'acord amb l'ètica del concepte. Però de moment, tot és moralina com es pot veure en les cites de Francesc Homs o Marta Rovira que justifiquen el dret a decidir amb arguments nacionalistes i radical-demòcrates. Com també ho podem veure a la resolució del Parlament pel Dret a Decidir del Poble de Catalunya, on ja han decidit què anem a decidir. Des d'un punt de vista de l'autodeterminació individual, el text no pot començar pitjor. Titula dient quin és el Poble, tal com fa la Constitució Espanyola, per cert. Si som coherents amb l'ètica del "dret a decidir" no sabrem quin o quins són els "pobles" fins que els individus hagin decidit.

Tot plegat ens indica que ens estan proposant canviar un impositiu Estat-Nació per un altre i acabar fent el mateix que critiquen: no respectar el dret a decidir, la centralització política i l'espoliació fiscal de territoris i d'individus. Moralina, doncs. Un altre indici mític és el de la consellera per a la transició nacional, Pilar Rahola, en l'episodi aranès.

 

Contradicció en la "radicalitat democràtica"

Els que fan servir avui dia aquesta expressió no se n'adonen que també és amb l'argument de la "radicalitat democràtica" com es pot justificar la posició contraria a la consulta. El catalanisme és sovint víctima de la majoria electoral espanyola. I és també amb l'anomenada "radicalitat democràtica" com també es justifiquen els espolis en nom d'una solidaritat imposada, tan territorialment com individualment. Els dos llops i una ovella que voten què hi ha per sopar, com deia Benjamin Franklin. Tocqueville ens parla de la majoria tirànica.

Tot això ho hauria d'entendre millor que altres el catalanisme si tenim en compte els seus plantejaments històrics en l'àmbit espanyol o la reivindicació actual de la consulta no permesa de moment. Que el catalanisme ens parli de "radicalitat democràtica" només pot voler dir una cosa, l'Estat Català si algun dia existeix, serà tan jacobí com l'espanyol. De vegades, sembla mentida que Catalunya hagi estat austracista, ser girondí és ben complicat en aquest país, requereix d'un esforç d'explicació sobrehumà, tant a Madrid com a Barcelona.

Per acabar, és quasi segur que la llibertat necessita la democràcia, ara atenció: la democràcia sense límits pot anar molt en contra de la llibertat. Votar no és exactament el mateix que conservar la capacitat de triar.

@AzoteLiberal a Twitter

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menťame

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
1568
0
TORNAR