e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Novembre de 2012

La mani de l'11S

Alguns ens hem passat tota la tardor dient que la manifestació de l'11S tenia molt de muntatge partitocràtic. Se'ns ha repetit que era la manifestació de la il·lusió. Històrica... Se'ns ha venut d'una forma insultant -com si Catalunya fos l'audiència del Club Super 3- que la manifestació de la passada Diada era espontània i "de la gent". Que no tenia res a veure amb els partits. I que era una iniciativa de la inexistent "societat civil". Això de la societat civil ja fa riure, vivim en un país on la subvenció ha acabat amb tota iniciativa civil lliure del poder públic i dels partits.

Se'ns ha repetit fins al fàstic que la gent va superar la política dels partits. Això ho han dit els partits implicats, és clar, en la seva extremada humilitat existencial. Sobradament coneguda. Jaja.

Però la realitat i ara potser tothom ho veu de forma més clara, és que el President Mas no es va sumar a la manifestació, en va ser el principal convocant. La manifestació de l'Onze de Setembre de 2012 va ser un muntatge governamental més. Un més, tampoc cal dramatitzar. Alguns altres partitòcrates d'altres formacions també hi van participar, no recordarem quins per no fer-ne sang.

Els convocants oficials, l'ANC i l'AMI van ser els autors materials. Els autors intel·lectuals els trobem als aparells de partit, com sempre. El resultat des d'un punt de vista de partit ja l'hem vist, no hi ha onada independentista. Hi ha el mateix que hi havia. Independentisme divers: 74 diputats, 2 menys dels que hi havia. Unionisme divers: 48 diputats, un menys dels que hi havia.

El Govern va fer servir TV3 com mai per recolzar la manifestació, el Govern es volia posar al capdavant del sobiranisme i del vot útil nacionalista. No ha resultat, els independentistes de debò no s'han cregut a Mas. L'ús dels mitjans públics per convocar i animar la manifestació va ser descarat. Amb això ja n'hauríem de tenir prou, però no.

Després hem de veure que a l'Associació de Municipis per la Independència hi ha els partits i està liderada per l'alcalde de Vic, el senyor Vila d'Abadal que és de CiU. I a més a més, podia tenir motivacions personals força evidents per liderar aquest gran show. Volia anar ben situat a les llistes al Parlament i era una manera ideal d'aconseguir-ho col·laborar així amb el President Mas a escalfar la manifestació que conduiria el Messies a la "majoria excepcional". L'altra motivació que podia tenir Vila d'Abadal era fer la punyeta a Duran i Lleida. Aquest últim és qui de debò decidí que Vila d'Abadal no aniria ben situat a la llista al Parlament de Catalunya. Res de nou, això.  Que ningú s'escandalitzi, barrejar la que anomenen "política amb majúscules" amb aquesta mena de politiqueria és el pa de cada dia, lluny d'èpiques.

Com deia abans el que anomenen aquí "societat civil" és un instrument dels partits i del poder. I les entitats que donaven suport a l'Assemblea Nacional Catalana són les de sempre.

Si després de la manifestació la sospita de muntatge propagandístic era elevada, llavors va arribar el vídeo institucional de la Generalitat esperonant la participació. Feia servir les imatges de l'11S de forma descarada. Llavors va ser quan la cosa cantava i ja veiem a ICV -que va anar a la mani- queixant-se del vídeo institucional. A aquelles hores ICV ja tenia nervis pel tema principal de la campanya, no els convenia gens.

Al muntatge de la manifestació de l'Onze de Setembre li hem de sumar dos muntatges menors: la rebuda del President a la Plaça de Sant Jaume, acte convocat per la JNC i Unió de Joves de forma molt activa i l'accident vanguardístic del dia de reflexió. Aquests dos fets demostren a dia d'avui que la mobilització al carrer ha estat un dels peus on s'ha recolzat la campanya de CiU des del seu primer acte: la manifestació objecte d'aquest text.

Si amb tots aquests fets no en tenim prou, el divendres 30 de novembre, Duran i Lleida aterra amb la seva carta setmanal a la web d'Unió Democràtica de Catalunya on reconeix explícitament: "sempre havia cregut que la manifestació havia estat espontània i que als partits ens havia superat. Després he vist que els partits érem al darrere d'una part important del seu èxit, ja que vam estar treballant durant setmanes en la mobilització de manifestants." Tot un atac de sinceritat després de la campanya, sens dubte enquadrat en l'escenari de negociacions que anuncia el títol de la carta: "Ha retornat l'hora de la política". Això és en politiquès, en català vol dir "ha tornat l'hora que ens agrada, la del mercadeig".

En fi, que la gent pot anar a les manifestacions amb el cor. Pot creure "encara" en èpiques i il·lusions. Però els "encara" són per definició futurs "ja no". La realitat en la que vivim no ens ha de fer por, intentar conèixer-la i reconèixer-la és bàsic per afrontar-la i canviar-la si es vol.

A la propera manifestació de l'Onze de Setembre hi haurà menys gent o estaran més ben comptats. Simplement perquè hi haurà menys propaganda; si després no hi ha unes eleccions, sobra destacar aquesta condició.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
840
0
TORNAR