27 de Gener de 2015

ERC ha permès a la fi que Artur Mas comparegui a l'anomenada comissió del cas Pujol. Ja era hora que els republicans tornessin alguna pedrada a CiU després de tot el que els ha fet passar durant dos mesos amb el conte de la llista conjunta. Per als despistats: en política quan de debò es vol un acord no es negocia amb càmeres i micròfons a la cara. S'escenifica el teatre, quan el teatre és en sí l'objectiu.

I tot indica que el show de la "llista de país" ha estat una operació per desgastar ERC iniciada amb el 9N aigualit i tolerat per Rajoy i la famosa querella del martiri de final més que incert que ha beneficiat Mas. ERC valenta ha aguantat el tipus i al final s'ha sortit amb la seva: no hi ha llista única. Però el preu ha estat deu escons a les enquestes, escons que eren l'objectiu d'Artur Mas. Malgrat tot, això encara no s'ha acabat, tenim per endavant vuit mesos de partida.

La decisió d'ERC a la comissió del cas Pujol ha crispat CiU, o això ha semblat veient-hi la reacció de la veterana dona de partit que representa la federació nacionalista. Ben cert és que la diputada és de to excitat quan es tracta de defensar els de casa. Borràs compleix bé els principals requisits per triomfar en la partitocràcia: menyspreu pels espais de debat, sectarisme i obediència.

Menyspreu pels espais de debat per haver afirmat que la compareixença a la comissió signifiqui un desgast i desprestigi per al President. El cas és que les noves informacions sobre el cas ITV apropen la lupa al President, i per tant, el desprestigi en tot cas seria que Mas no volgués donar explicacions polítiques on toca: al Parlament. La seu de la tan exaltada sobirania.

Senyora Borràs, és de primer de parlamentarisme en els països civilitzats saber que la rivalitat partidista entre els membres d'un comitè genera l'ambient de discussió que necessiten els ciutadans per extreure les seves pròpies conclusions. I sí, desgasta, perquè la política desgasta molt, però desprestigi ho serà només si el President Mas no és convincent en sa compareixença. S'omplen la boca amb la famosa "radicalitat democràtica" però els fets no avalen gens aquest compromís.

Sectarisme de la senyora Borràs pel to emprat. "Vostès saben què és el que fan" ha etzibat a ERC. Jo li explico el que fan senyora diputada: deixar de fer una mica el joc a CiU i deixar de cedir tant a aquest típic to mafiós que també caracteritza a Quico Homs. A veure si de pas els treuen la careta indepe, a vostès, els processistes.

I obediència de la senyora Borràs perquè sempre fa el que toca en termes partitocràtics. El febrer de 2013, vaig tenir una trobada amb ella a TV de Badalona (minut 45:45) i haig de dir que em vaig endur una de les pitjors impressions d'un polític. Aquell dia a la senyora diputada li tocava vendre'ns una cimera anticorrupció anunciada des de Palau. Entusiasmada i insistent, afirmà que aquella cimera respondria a les preocupacions de la ciutadania envers la corrupció. Òbviament jo en vaig fer befa indignada, no em sortia altra cosa. Ara em fa gràcia que, qui sobrevalorà una cimera anticorrupció completament oblidada avui dia, intenti impedir amb totes les seves forces que el President comparegui davant la ciutadania a donar les explicacions necessàries a la comissió del cas Pujol. L'obediència partitocràtica porta a cometre aquesta mena de contradiccions que resten credibilitat.

Per dedicar-se a aquesta altíssima política, deu ser pel que Meritxell Borràs ha decidit no presentar-se a l'alcaldia enguany. Al costat de dissimular i defensar amb ungles i dents les vergonyes de CiU, la ciutat de L'Hospitalet li deu quedar petita.

@AzoteLiberal a Twitter