e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Novembre de 2013

                                                                                                                                                                                                                                           En castellano aquí

 

He sentit apel•lar a la consciència social dels farmacèutics en el cas de l'impagament que pateixen. I m'he enfadat davant d'aquest cinisme tertulià llepaculs del poder polític. Molt generalitzat, per cert. A vosaltres: pagar els medicaments és la nova o la vella centralitat? Ara es parla molt d'aquesta tonteria entre la pompa mediàtica. 

Havia de ser amb la predicada eminència de Mas-Colell al capdavant del Departament d'Economia i amb un pressupost (no aprovat) que ronda els 35.000 milions d'euros, quan les farmàcies havien de dir que deixaran de subministrar. Fins al coll i fins als collons.

Ens hauria d'espantar, que la predicada eminència no tingui idea d'on trobar diners al Pressupost per pagar quelcom tan prioritari com els medicaments. No la plantilla inflada en relació als ingressos que hi ha en depressió econòmica, no la tirallonga d'organismes i fundacions absurdes, no una TV pública que té més empleats que Telecinco i Antena 3 juntes, no la burocràcia comarcal que serveix per teixir xarxes clientelars en nom de la cohesió territorial. No. Els medicaments!

Però no és només cosa de Mas-Colell, després hi ha el caos general. El de totes les pesades administracions que suportem sobre el cap. El Conseller no ha trigat en iniciar la dansa més clàssica de totes: la de la culpa entre tanta administració. Òbviament, el Conseller ha recordat que el pagament a les farmàcies depèn també de la puntualitat en rebre els recursos compromesos per aquest bitxo burocràtic anomenat FLA. I les terminals de CiU han corregut a estendre aquest precari i abusat argumentari. Sovint aquestes terminals obliden que també estem així per l'obra tripartita, tot val per evitar molestar a ERC.

El que tenim: un mal sistema de finançament autonòmic que té el pitjor de la centralització (l'ingrés) i el pitjor de la descentralització (la despesa), això consolida i aguditza una estructura d'incentius perversos típics de la política i de l'administració pública que pot dur-la al col•lapse. Qualsevol nivell pot funcionar com una barraca mal assentada perquè sempre hi ha un altre amb qui repartir -o a qui donar- la responsabilitat fiscal. La dilució de la responsabilitat és un gran vici aquí. Com també ho és no resoldre res arengant la passió nacional que toqui per tapar el que sigui. L'espanyolisme té com a dimoni fiscal a Gibraltar i el catalanisme té Espanya. A la idea de nació ningú li deu res, als proveïdors de l'administració sí. I molt.

Entre unos y otros: la casa por barrer. Fins ara han tancat 16 farmàcies per impagament i dues han canviat de propietari. I un servidor troba aquí una contradicció brutal, resulta que l'Institut Català de Finances té un pressupost de 2600 milions per "recolzar les pimes", en canvi deixem que les farmàcies tanquin. Això és molt típic a totes les administracions, s'omplen la boca amb lleis per a emprenedors i plans business friendly però és propaganda. No deixen de destruir riquesa, projectes privats i per tant ocupació sostenible. Ara volen convertir l'ICF en banc públic, troben a faltar les caixes ben empastifades de polítics, haurem de resar perquè la broma no ens costi l'altre ull de la cara. Ja ens quedaríem cecs.

Malgrat totes les administracions són al límit en el pagament a proveïdors, hi ha gent que encara ens diu que tenim pocs empleats públics en relació a la població activa si ho comparem amb alguns països europeus. Es veu que el capítol primer es paga amb població i no amb ingressos. En aquest sentit també recordo que tenim els tipus marginals més alts en IRPF i un dels esforços fiscals més alts de la UE. De mitjana treballem fins al maig per pagar impostos.

El nostre problema és de falta d'estalvi i d'inversió, no estem conreant per collir després, i és perquè els governs ho impedeixen i molt als agents que ho poden fer. Dilapiden el nostre futur i el dels fills dels que són valents de tenir-los. Volen solucionar aquesta situació amb més crèdit, però el motor està calat, massa sobreendeutament, no hi ha gaire demanda solvent de crèdit. Això sí, ara que el BCE ha fet baixar la prima, l'administració sí que pot tornar a tirar de veta relaxadament emportant-se el crèdit que podria anar a la poca demanda privada solvent que queda. I a tot plegat en diuen austeritat, una broma macabra.

És veritat que les farmàcies són un sector privilegiat i protegit que s'hauria de liberalitzar. I per aquesta banda, ja va bé que es vegi que pot ser perillós que la facturació de qualsevol empresa depengui tant de l'administració. Però malgrat tot això, el que estan fent les administracions a les farmàcies és impresentable i el més cridaner és que parlem d'un sector molt sensible socialment.

Ara a tota manifestació antigovernamental que no sigui d'esquerres se li diu Tea Party. Deu ser també el cas dels farmacèutics... Tenen tot el meu suport de cara a les protestes o tancaments que puguin realitzar.

Comparteixo el seu enuig. La culpa no la tenen només els governs que tenim, també tots aquells ciutadans que els fan el joc i no fan cap esforç per detectar la mentida i manipulació, comprant alguns discursos que el poder públic emet a diari.


@AzoteLiberal a Twitter

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menťame

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
457
0
TORNAR