e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Març de 2012

Ah! El vici! El joc! La droga! La prostitució! Oi que fa por? Aquest és l'argument més dretà i moralista que l'esquerra local està fent servir contra el projecte Eurovegas. Tampoc és cap novetat utilitzar el medi ambient com a excusa reaccionària enfront de la prosperitat i de la llibertat humana i d'empresa. El que passa, com sempre, és que l'esquerra més religiosa té un problema de percepció de la realitat econòmica. És el que té viure submergida en la missa pamfletària.

L'esquerra extrema creu que som el primer món. I ho creu encara, perquè si no és així el seu discurs sobre els pobres no s'aguanta. Els pobres del món s'han posat a treballar, competir, vendre i estalviar; això que detesta l'esquerra. En diem emergents però són emergits. I aquí, enlloc de voler treure partit a les nostres fortaleses econòmiques, ens dediquem a dir "Eurovegas No!". Encara creiem que som rics i som rucs. Ho devem tot. Som pobres. I els països pobres no es neguen a rebre inversions milionàries.

En aquest país sempre cal recordar obvietats. El sector més competitiu de la nostra economia, la nostra fortalesa fins avui, ha estat el turisme. Un sector sovint menystingut amb expressions com "turisme de borratxera" i que si no fos per la seva activitat això ja seria Eritrea. Resulta que el Sr.Adelson fa una oferta per a instal·lar-se aquí. I la oferta no és sobre quelcom que no tingui res a veure amb el país, tot el contrari, és sobre el que sabem fer millor: rebre gent i que marxi contenta. Som competitius en el sector que representa Eurovegas.

De rere fons d'aquesta crisi i del nostre sobre endeutament tenim el nostre etern problema de competitivitat. I cal recordar que el principal producte que exporta Catalunya és el turisme. És el nostre petroli i enlloc de cuidar-lo, el discurs dels mitjans sovint el rebutja.

Alguns opinadors habituals, molts dels que van apostar pel desastre de la operació Spanair, ara ens diuen que l'Eurovegas no ens convé. Crec que ells no ho saben, però fan servir un argument neobolxevic. Diuen: "No volem ser Las Vegas ni Miami, volem ser Houston o Boston" I es queden tant amples. A aquest pas serem Khartum o Niamey. En aquest país no només tenim planificadors econòmics en la classe política. Aquest instint soviètic també el tenen alguns "creadors d'opinió". Ens parlen del "model" i així es fan els erudits. Es
creuen que l'economia competitiva neix dels despatxos de la burocràcia, d'un cervell col·lectiu que ho dirigeix tot. L'economia competitiva la fan els agents que arrisquen, els individus i les empreses. Si els deixen en pau, és clar.

La bajanada més grossa que he sentit és que "el model Eurovegas ens ha dut a la crisi". No s'han assabentat de res. A la crisi ens ha dut la falta crònica de competitivitat de la nostra economia i el crèdit barat que dissimulava les nostres deficiències i la nostra descapitalització, no pas el sector més important de la nostra economia. Tots volem una economia de més valor afegit i industrial però això no exclou que seguim aprofundint en el que ja som competitius. Resulta que amb els excedents que deixaria l'Eurovegas es podrien iniciar i reforçar tota mena d'iniciatives empresarials. Cal recordar que la revolució industrial va ser possible gràcies a l'excedent comercial agrícola?

El Sr. Adelson ha vist un negoci aquí. Deixem-lo fer. En sap bastant més, de fer diners, que no pas els polítics i opinadors q tant xerren i no han creat un lloc de treball en sa vida. El misteri és: Què ha vist aquest senyor per a voler invertir en un lloc tant tarat i decadent com aquest?

Potser l'argument més seriós en contra de l'Eurovegas és aquell que denúncia les excepcions legals que demana el Sr.Adelson per a instal·lar-se. Cap liberal pot estar a favor del privilegi en la llei, però alguns tenim l'esperança naïf de que les excepcions que demana es generalitzin. L'Eurovegas encara no ha arribat però ja ens ha portat quelcom positiu. Ha posat de manifest que el nostre marc legal: laboral, municipal i fiscal; no és apte per a la inversió. Quelcom que molts tenim clar des de fa temps.

Som pobres en bona mesura per culpa de les nostres lleis ineficients i torracollons. Ara posem pegues a l'Eurovegas, també en nom de les lleis indígenes. Aquesta incompatibilitat de les normes amb la prosperitat hauria de ser suficient per a canviar-les. Però ja se sap, si es deixa fer a la iniciativa privada, els polítics perden poder... I això no pot ser!

Si les dimensions de l'Eurovegas són les citades, deixaria un atur crònicament baix a la província de Barcelona, és a dir a Catalunya. I això vol dir: prosperitat crònica. Ens omplim la boca amb que l'Aeroport de Barcelona-El Prat ha de ser un hub internacional; i per a això, cal que hi hagi demanda. L'Eurovegas en aquest sentit és l'oportunitat que tant hem desitjat. Diuen que Madrid té més possibilitats, esperem que no sigui així. Però cal dir una cosa, a Madrid l'opinió contraria no ha sigut tant forta i present com a Catalunya. I això, els observadors de Las Vegas Sands també ho deuen tenir estudiat. El rebuig aquí ha estat molt més intens.

President Mas, ànims. Molts estem amb vostè i volem que es deixi la pell en aconseguir que Barcelona sigui la seu de l'Eurovegas. No es permeti perdre la motivació per culpa d'aquells que han deixat la Generalitat en fallida i han deixat l'Agència Catalana de l'Aigua o l'Institut Català del Sòl per a la demolició. L'esquerra planificadora en general no pot donar lliçons econòmiques i l'esquerra catalana en particular ha demostrat ser la ruïna total.



Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
3359
1
TORNAR