07 de Setembre de 2012

He estat favorable al projecte Eurovegas a Barcelona. Com es pot veure aquí: http://blogs.e-noticies.com/azoteliberal/eurovegas_vice_catala.html  Hem estat escoltant que aquest model és el que ens va portar a la crisi. Mai vaig estar d'acord amb aquesta afirmació. Eurovegas és un projecte d'algú especialitzat en joc i en turisme, quelcom en el que aquest país és una potència econòmica. Parlem d'una inversió estrangera que ha vingut interessada en casa nostra i bona part de l'opinió pública catalana s'ha mostrat contraria al projecte i també oposada al perfil personal, polític i fins hi tot religiós del seu impulsor. Qui és l'impulsor del nou projecte anomenat BarcelonaWorld? Qui ha anat a buscar a qui en aquest cas?

Té tota la pinta de que ha estat la Generalitat qui ha anat a buscar als actuals impulsors, no pas al revés. Política, un cop més. S'havia de contrarestar a una exultant Esperanza Aguirre. I sobretot, Mas havia de demostrar que no ha fracassat, no del tot almenys.

Afirmo que ambdós projectes no tenen res a veure entre si en els seus incentius, autors i en les seves intencions. Em vaig mostrar molt favorable a la instal·lació d'Eurovegas a Catalunya. Respecte al nou projecte no em pronuncio ni a favor ni en contra. Estic a l'espera. Dic el mateix d'ambdós projectes en un determinat sentit: no crec que els polítics hagin de pintar tant en decisions empresarials que s'han de resoldre quasi exclusivament entre les parts contractants i punt; compradors i venedors. Però sí vull fer uns comentaris sobre el nou projecte.

Ens estan venent BarcelonaWorld com una inversió estrangera. Els que tenim una mica d'experiència en el món dels mercats coneixem bastant bé a Enrique Bañuelos, ara el caporal de Veremonte i abans, de la mítica a la borsa, Astroc Mediterráneo. Quan Bañuelos deixà Espanya després de la punxada de la bombolla immobiliària es traslladà a invertir a economies emergents, molt centrat al Brasil. I d'aquí que ara els mitjans de comunicació de la Generalitat ens diguin que l'inversor és estranger. Primera afirmació força desmuntada. Ni Bañuelos és un inversor estranger realment, ni La Caixa tampoc que jo sàpiga. Recordo una cosa: les caixes d'estalvis col·laborant i donant crèdit a constructors són un fet molt conegut en Aquest Lloc. Caixes d'estalvis controlades pels partits polítics... Veritat? I qui lidera aquest projecte? El Govern de la Generalitat o Convergència i Unió? Tot sona al pitjor de l'època de la bombolla immobiliària. Tot això que ara ha anat a parar al Banc Dolent.

Que em perdonin l'atreviment però és indicatiu que el Govern de la Generalitat no hagi trobat més opcions que juntar La Caixa amb Enrique Bañuelos. Las Vegas Sands és una empresa especialitzada en casinos que va venir soleta, Bañuelos està especialitzat en una altra mena de coses i sembla que no ha vingut solet, l'han anat a buscar.

Canviant de camp. Quelcom es fa realment malament a Catalunya. Sempre acabem amb els premis de consolació. Va passar amb Eurodisney i Port Aventura, amb l'Iter i la seva oficina a Barcelona i ara ens ha tornat a passar amb Eurovegas i la seva respectiva consolació: BarcelonaWorld. Tot de segona. És difícil que tanta opinió contraria a Catalunya no hagi tingut pes en la decisió final presa per Las Vegas Sands. A Madrid l'oposició a Eurovegas ha sigut molt menys activa i a Catalunya els tertulians i opinadors contraris al projecte han estat majoria. En un article anterior vaig destacar que molts d'aquests opinadors es van mostrar a favor de l'operació Spanair. Doncs bé, ja he vist a TV3 alguns contraris a Eurovegas i partidaris del cas Spanair, mostrar-se a favor del projecte BarcelonaWorld. Quina casualitat, ara que el projecte el torna a liderar la Generalitat, enlloc d'un inversor privat i molt autònom del poder polític com és Adelson.

La roda de premsa del conseller Mas-Colell i d'en Recoder recorda molt Spanair, l'estil i el paper dels participants. Volen un exemple d'estil? El representant d'Enrique Bañuelos a la roda de premsa al Palau de la Generalitat diu: "una inversió de 6 bilions de dòlars" utilitzant la terminologia anglosaxona per a que impressioni més. Però això és avançar-se, ja veurem com es va concretant. Recordo el cas Spanair aquí: http://blogs.e-noticies.com/azoteliberal/salvant_spanair.html On hi ha massa mans governamentals la cosa no acostuma a acabar gaire bé.

Eurovegas és un projecte empresarial que proposa i demana permís a la política. BarcelonaWorld és un projecte polític que necessita una empresa per a fer-se realitat. No són el mateix.

Aguirre ha tornat a demostrar que és la més murri dels nostres polítics. Sóc un català que plora per la marxa d'Eurovegas. Felicitats als madrilenys.