e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Juny de 2011

En Cuní i les seves sentències econòmiques


El senyor Cuní segueix insistint, ara parlant de la reforma de convenis, de que la crisi l'ha portat el model ultraliberal. Així ell veu una paradoxa, perquè quan la patronal defensa una major liberalització en els convenis, en Cuní se sorprèn ja que li han venut que la liberalització és fatal. Li han venut la propaganda i la ha consumit perfectament. La crisi senyor Cuní, no és fruït de cap model ultraliberal, entre altres coses perquè no l'hem tingut mai. Per tant, no hi ha cap paradoxa allà on diu que la veu, perquè la primera premissa simplement no és certa:

1. La crisi financera no és més que una bombolla de crèdit, no provocada pel mercat senyor Cuní, sinó provocada pel diner barat. I qui fixa el preu del diner? El poder polític té el monopoli de l'emissió de diner i situa els tipus baixos (per sota de la inflació) per poder endeutar-se quasi sense límit. Però com que tot té un límit, aquí també hi hem arribat. A més a més, aquesta ha estat una forma de fomentar el creixement fàcil i poc competitiu, fomentant bombolles de crèdit també a les famílies. El preu del diner no el posa la política? Per tant, de liberal res. Els bancs s'han sobre endeutat, igual que els governs i els hipotecats. Tots ho han fet pel mateix motiu, una senyal falsa introduïda pels Bancs Centrals, per la falta de liberalització en el preu del diner, un preu intervingut al més pur estil planificat i soviètic. Si el preu del diner no és lliure i es posa artificialment baix, no s'estimula l'estalvi, s'estimula el crèdit, el control de riscos es relaxa, que és exactament el que ha passat a bancs i famílies; i la competitivitat baixa perquè les empreses no tenen tanta necessitat de ser productives i vendre per seguir sobrevivint. Ara no hi ha crèdit, ni n'hi haurà, perquè ens l'hem consumit tot en poc temps. El crèdit surt de l'estalvi i ens hem de desapalancar, perquè el crèdit ha estat venint dels estalviadors del món: japonesos, xinesos, àrabs, russos, alemanys, indis i brasilers. La causa de la crisi senyor Cuní és el crèdit barat, tot el contrari a un model ultraliberal de política monetària doncs. Hem consumit 40 anys de  crèdit en només 12. D'això se'n diu festa i no té res a veure amb cap model de liberalització, sinó amb la mà, bruta d'intencions, del poder públic en el preu del diner.

2. El sistema laboral espanyol és ultraliberal? És el més rígid de tot Europa. Si Alemanya, Holanda, Polònia o fins hi tot Irlanda i Portugal no han destruït tanta mà d'obra per fer l'ajust, durant la crisi, és perquè la seva negociació col·lectiva s'adapta a cada empresa. És ultraliberal que més del 40% del sou d'un treballador vagi a cotitzacions? Això és un impost a la creació de feina.

3. És ultraliberal el nostre model energètic intervingut, regulat i subvencionat? Subvencionem el consum d'electricitat fa més de 30 anys i ara no ens ho podem permetre. Últimament hem subvencionat les renovables que produeixen per un ull de la cara. I seguim cremant petroli i carbó en gran quantitat per produir llum.

4. És ultraliberal un model de pensions d'estructura piramidal? Sense comentaris.

5. És ultraliberal tenir tota la cultura subvencionada?

6. És ultraliberal el nostre model educatiu que està aïllat de la competitivitat i l'empresa, tant en el pla escolar, com en l'universitari?

7. És ultraliberal tenir 9 nivells administratius per sobre, en el cas d'un ciutadà de Barcelona? Costen un brutalitat per a res.

En fi, i podria seguir amb la llista. Aquesta és una crisi de l'Estat el Benestar i la provoca la insostenibilitat del mateix. Si l'Estat del Benestar és possible, és amb dèficit 0 senyor Cuní. Vet aquí el límit de l'Estat del Benestar. Quan tinguem dèficit 0 podrem pagar el que ens puguem permetre. Però gastar un euro més del compte és carregar-s'ho tot. De fet l'Estat del Benestar se'l carreguen amb deute aquells que diuen defensar-lo, els socialdemòcrates més irresponsables. Es pot defensar lògicament un Estat del Benestar però mai en base al deute. El dèficit 0 de fet, és el gran aliat de l'Estat del Benestar, perquè el fa sostenible. Això hi ha una bona part dels socialdemòcrates que no ho accepta i és real com la llei de la gravetat.

No hi ha res pitjor que consumir propaganda no recolzada pels fets. Diagnòstics equivocats...ja se sap.

De fet el nostre sistema no té gaire de liberal, però clar si els sindicats i alguns sectors més ens ho diuen i ens ho creiem, li acabarem donant la culpa de tots els mals a l'home del sac. És a dir a un personatge imaginari. No sé on el veuen el neoliberalisme en les polítiques públiques europees, i perquè no dir-ho, també en les americanes, tants sindicalistes que repeteixen aquesta consigna tant buida. El seu model públic s'ensorra per ineficient i impagable i la culpa la tindrà el gran absent: el rigor econòmic.

Vull creure que el senyor Cuní repeteix aquestes frases fetes per desconeixement, no el tinc per un propagandista de quatre frases fetes, però això pot canviar.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
781
0
TORNAR