e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 d'Abril de 2015

 

Tanta desbarrada política multibanda té una explicació senzilla i humana: i és que el Procés és un gran negoci. No és nova política, perquè la nova política no existeix. Deia Reagan que la política no era l'ofici més antic del món però que s'hi assemblava molt. El Procés és el catalanisme de sempre, indefinit en el destí, però ara vestit de gresca.

Començàrem la setmana amb un Jorge Fernández Díaz que no acabava d'arrencar la frase a Catalunya Ràdio però que tenia clar el que volia fer: barrejar islamisme i Procés. Després d'uns segons per ordenar el seu cervellet va aconseguir l'expressió confusa.

El més sorprenent és que el Ministre de l'Interior no aprofités l'èxit policial per -exclusivament- felicitar els cossos de seguretat i participar en la bona i important notícia que significa que els terroristes siguin detinguts abans d'actuar. No després. Sovint llueix més després, però és millor fer-ho abans. Quan llueix després implica un cert fracàs policial. Abans és tot un èxit.

En canvi, el Ministre va anar a petar a la collonada del Procés, via la seva obsessió crònica amb la Fundació Nous Catalans. Alguna estella, antiga i autonòmica, deu tenir clavada el Ministre pel que fa al senyor Colom. No hi ha entitats, grups més perillosos, que la convergent, interreligiosa, multicultural i d'ordre Fundació Nous Catalans? Que la Fundació Nous Catalans capta musulmans a favor de la independència. Doncs sí. I? I no només musulmans. No té res més important i noticiós a comunicar-nos el Ministre? Total: desbarrada. Ara també electoral. El negoci del Procés va sovint d'alimentar les baixes passions dels més cafres. Cafres multibanda.

I acabem la setmana amb la polèmica generada pel President Mas comparant-nos l'11S de 2001 a Nova York amb l'11S de 1714 al Regne d'Espanya. Mas ha aconseguit ja tapar la desbarrada del Ministre. Un servidor que és molt dolent amb qui governa, se'ls imagina trucant-se per telèfon diumenge passat per preparar aquesta setmana de rucades. Però em temo que no els cal, porten tant de temps en l'ofici, en el negoci de la política -la vella, la de sempre- que no crec que els calgui coordinar-se.

Quina gracieta ha volgut fer l'equip comunicatiu de Palau? Com que Fernández Díaz vincula l'islamisme amb el Procés, doncs nosaltres diem que els borbons a Catalunya van fer com Al-Qaeda a Nova York? Tornar la piloteta? Ridículs tots plegats i parlem de polítics de primera línia.

Molta incomoditat amb la comparació del president Mas, però poca argumentació de perquè s'està incòmode. Ho intento.

Veig dues grans diferències entre 2001 i 1714. La primera, 1714 va ser un conflicte dinàstic, sobretot entre elits, pel poder reial. Una guerra, en un règim feudal vingut a menys, que va decantar la balança a favor de la monarquia absoluta i centralista importada de França. En aquest sentit, una certa confrontació de models polítics. La meva preferència la coneix el lector habitual. I l'11S a Nova York va ser un atac directe i indiscriminat contra població civil i innocent amb l'única intenció de causar el terror massiu.

Però aquesta no és la principal diferència que trobo que hauria de fer més prudent el President Mas. La principal diferència és que l'11S va ser l'any 2001 i les seves víctimes són vives. El nacionalisme, en el seu historicisme ètic, oblida sovint que els vius avui no són els mateixos vius que al segle XVIII. En resum: els catalans d'avui no hem patit en carn pròpia les amputacions de la Guerra de Successió, encara que hi hagi dies que ho sembli sentint alguns ultranacionalistes nostrats. Els novayorkesos que van patir les amputacions físiques i psicològiques sí són individus vius.

Imaginem que algú comparés, avui, les víctimes del franquisme o del comunisme a Espanya, moltes d'elles vives, amb les víctimes dels conflictes bèl•lics que Jaume I va protagonitzar. Què diríem? Ho titllaríem de frívol com a poc.

Les desbarrades tenen una humana i corrupta explicació. El Procés, com la política, és un gran negoci en el pitjor sentit d'aquesta paraula. No siguem incauts i no els fem el joc, perquè ja ens tracten a tots de molt i molt rucs. Mentre els paguem obligats l'entrada a l'espectacle.

 

 

 

 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
900
0
TORNAR