26 de Novembre de 2012

Duran i Lleida

Duran i Lleida va fer una cosa impensable i molt difícil. Va guanyar les eleccions generals a Catalunya, primera vegada que CiU ho aconseguia. I ho va fer amb el discurs propi de CiU, l'espai que sempre han representat. El Pacte Fiscal era la proposta concreta. Això ho haurien de recordar a la federació nacionalista, sobretot ara que Mas ha perdut 12 diputats intentant copiar a ERC. Quan un partit perd la seva identitat discursiva de sempre ho passa malament. I aquest cas no ha estat una excepció. El Pacte Fiscal és el projecte polític que més consensos genera a l'arc parlamentari català i el President Mas pensant en aconseguir la seva majoria absoluta i aprofitant l'excusa de que el PP la té, no l'ha volgut tirar endavant. De moment.

Duran i Lleida ha estat maltractat per l'independentisme convergent més infantil que creia en el Mas "separatista" com diuen a Can PPC exagerant la nota. Malgrat aquest maltractament, Duran i Lleida continua sent el polític més ben valorat sovint a les enquestes. I és el millor actiu electoral que té CiU. És evident que la militància convergent més encesa, la fruita que envolta el pinyol, no li té cap estima. Però senyors, sembla que sempre haguem de repetir obvietats, la militància dels partits no és igual que el seu electorat. I això a CiU sembla que estigui força més accentuat.

CiU ha de retrobar el seu discurs encaixat en la seva tradició de sempre. Duran i Lleida ha sortit reforçat internament des d'un punt de vista de tàctica i estratègia electoral. No és creïble la unitat interna aparent a Convergència Democràtica al voltant del President Mas i menys després que s'hagi confirmat que intentar replicar el discurs polític dels competidors els acaba beneficiant a ells. Fa mandra repetir el clàssic però ho faré: entre l'original i la còpia la gent vota l'original. I ERC és l'independentisme de sempre. CiU tenia diputats prestats de l'independentisme de debò i s'ha dedicat a simular-lo però no del tot. No ha colat. Ha reforçat el discurs d'ERC i ha regalat 12 diputats. D'això me n'alegro, veig que encara hi ha gent que no compra il·lusions, oportunismes i inconcrecions, Mas no és ben bé independentista i els independentistes que volen fets ho han notat.

L'opinió dels electors no és estàtica, es mou en relació a l'opinió que expressen els partits que voten habitualment o han votat en alguna ocasió. Mas l'ha cagat. Ha reforçat l'independentisme fent-ne una mala còpia i s'ha allunyat del discurs de CiU reforçant internament el paper de Duran i Lleida. Mas comença a tenir un aire de Montilla, malgrat ha guanyat les eleccions i el nombre d'escons encara és de 50. Però ha tret el pitjor resultat en percentatge de la història de CiU si no comptem les primeres eleccions, un pèl per sota del de 2003.

I ara què? Doncs veurem què fan a CiU. Encara han tingut sort perquè poden triar amb qui anar pactant: ERC, PSC o PPC. Segons convingui en cada qüestió. Però la cosa serà complicada d'explicar en cada cas i crec que l'estratègia de CiU de cara als pròxims dies serà decisiva pel futur de la formació política. Situació delicada que cal interpretar bé.

Duran i Lleida cotitza a l'alça electoralment. Un cop més. Si els sobiranistes de CiU segueixen pensant en copiar a ERC un dia faran de crossa d'un President que es dirà Oriol Junqueras.

Article relacionat:

CÀLCUL A PALAU http://blogs.e-noticies.com/azoteliberal/calcul_a_palau.html

 A Twitter @AzoteLiberal