e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

22 de Mar de 2013

Contra TV3

I contra TVE. Ho dic d'entrada perquè sempre aterra algun sectari que em diu: "I no dius res de TVE?" Sí, ho dic constantment. Ho dic de Bankia i de Catalunya Caixa i ho dic d'Iberia i d'Spanair. Totes elles empreses ruïnoses i públiques o polititzades. I és per això últim que els despropòsits els paguem tots a la força.

Sóc partidari de la privatització o tancament de tots els mitjans públics que sostenim amb el nostre ingent esforç fiscal. Malament si el primer que argumenten els defensors de TV3 és que TVE és una ruïna encara més gran. Alegria doncs? Paguem el rescat d'aquesta mena d'empreses públiques cada any i quasi 300 milions és el que tindrà de pressupost enguany la broma de la CCMA. Si fa no fa, el mateix que la Generalitat deu a les farmàcies.

És clar que el pressupost de la CCMA s'ha estat reduint durant aquests anys, però alguns ho presenten com el gran drama, fins que els recordes que hi ha televisions privades d'àmbit estatal que s'han fet amb un 5% de la plantilla de 2100 treballadors que té TV3. La realitat és que TV3 ha patit alguns ajustaments ordinaris en el marc de la crisi, però ha estat, probablement, el sector de l'administració pública catalana menys tocat en aquests temps de fatiga que ens toca viure. Em refereixo als sous que hi trobem i a l'ERO que no arriba, però que convé molt i arribarà tard o d'hora. No #TotsSomTV3 perquè no tot el país vol ser una ruïna.

El problema a TV3 -com al conjunt de l'administració pública- és que sobra personal. I sobra personal perquè va créixer brutalment amb l'escalfor dels ingressos fiscals provocats per la bombolla de crèdit. Ingressos que ara no tenen unes administracions públiques que van pagar despeses ordinàries amb entrades extraordinàries. L'anomenat greix que no hauríem de pagar en temps de bonança però que es fa més visible en temps de depressió econòmica.

Ara, el sectari que repeteix com un lloro el que diu el poder públic -i que de sobte ens compara amb Extremadura- em dirà que Catalunya té pocs empleats públics en relació a altres comunitats autònomes. Hi ha qui diu també que Espanya té pocs funcionaris en relació a la població activa si ho comparem amb la mitjana europea. Però resulta que el personal es paga amb ingressos, no amb població. Ni activa, ni passiva. I d'ingressos no en tenim malgrat tenir els impostos a màxims històrics.

M'agrada recordar que la despesa corrent de l'administració, destacant les plantilles inflades, recau sobre les espatlles dels que sí tenen capacitat de crear ocupació privada, sostenible i de qualitat que són els autònoms i pimes d'aquest país. Aquesta ocupació que obeeix a criteris de rendibilitat cosa que no volen entendre per interès ni sindicalistes, ni buròcrates. No podem tenir l'IRPF més alt d'Europa i gastar milers de milions d'euros en bajanades fruit de la pressió de certs grups enamorats del pressupost.

Molts dels veterans de TV3 o Catalunya Ràdio es creuen intocables perquè ha arrelat el mite que TV3 i Catalunya Ràdio són imprescindibles per "fer país". El nacionalisme sovint és antieconòmic, sigui l'espanyol amb infraestructures radials o el català amb la seva subvenció per als amics en nom de la cultura i de la pàtria. I tot això amaga l'interès personal d'uns quants patriotes que el ramat venera: http://comunicacio.e-noticies.cat/accionistes-de-lara-facturen-mes-de-50-milions-a-tv3-74127.html

La protecció de la llengua és la gran excusa per dir que TV3 ha de ser pública, però resulta que això es contradiu amb un altre argument que fan servir els defensors de "La Nostra": sovint ens diuen que té una gran audiència. I és veritat. Per tant, el que això ens indica és que hi ha mercat per a una televisió privada en català. Com també ens ho indiquen les dues cadenes privades de televisió i les ràdios que operen a Catalunya convençudes de que hi ha negoci. Així doncs, potser és l'hora que deixin de fer servir la protecció, promoció i reforç de la llengua catalana com a excusa per justificar l'existència pública de mitjans. Segurament és cert que sense la creació de TV3 en el seu moment, la "normalització" del català en certs espais no hagués reeixit, tot i que tampoc ho podem afirmar amb contundència perquè els mitjans públics han estat ocupant aquest mercat des del principi del restabliment de les llibertats en aquest camp. Quan el sector públic ocupa l'espai dificulta l'aparició de particulars, no només hem de tenir en compte el que hem vist, sinó també el que no hem pogut veure. En tot cas, la demanda de televisió en català ja existeix i si és de qualitat encara més, com en qualsevol altra llengua.

Per tant, som enfront del problema de la gestió pública. Estem davant del clàssic debat sobre si és possible un sector públic eficient, no deficitari i que no acumuli despeses i deutes insuportables. La conclusió és la freqüent: no, no és possible per una qüestió d'incentius perversos que ara no desenvoluparé.

Tot sovint quan es parla de com es malgasten els diners que tant costen de guanyar a la gent, algú des del front nacionalista català rèplica amb el dèficit fiscal entre territoris que patia o pateix Catalunya. Aquest és el tema que serveix últimament per negar qualsevol altre debat.  Sense entrar en el fons de la matèria perquè no toca en aquest article, només dir que espero que no es vulguin gestionar més diners, aquests que"no tornen", per gastar-los en bajanades com els mitjans públics o altres "xiringuitos" -com diu Xavier Rius-. Entre ells el CAC, un
altre organisme perillós que ens acosta a sistemes audiovisuals com el veneçolà, en la línia de TV3 que és la televisió més semblant a Venezolana de TV que he vist a Occident: sobredosi de patrioterisme i socialisme. Alguns dels seus màxims responsables no es tallen en dir que el nacionalisme és majoritari a Catalunya i que per tant la TV pública ha de tenir aquesta ideologia. Tota una declaració de principis que explica la manca de pluralitat de la televisió governamental. I l'evident voluntat de practicar enginyeria social des del poder en nom de la cohesió social i de la cultura. Quan vegi un mitjà públic descobrir un cas de corrupció política m'ho creuré això de "la independència i professionalitat".

Els mitjans públics són coacció perquè ens els fan pagar a la força, perquè no són res més que una corretja de transmissió més o menys disciplinada del que diu el Govern de torn. I els Governs no exerceixen la llibertat com les persones, en aquest cas la d'expressió, l'exerceixen des de la llei, des de l'obligatorietat i des de la competència deslleial.

Certs sectors endollats i ben acampats als mitjans públics ens volen fer pagar a la força els seus privilegis, la seva comoditat no competitiva i el seu mal costum de fer reverències al poder públic que els beneficia. Poder que s'ha vist obligat a retallar perquè s'ha acabat la festa. L'actitud coactiva per aconseguir mantenir la menjadora l'hem pogut veure en els insults que el Director d'E-Notícies ha rebut recentment: http://comunicacio.e-noticies.cat/rius-fill-de-puta-74155.html

Fer pagar a la gent coses que no vol consumir és coactiu. Pot estar més o menys justificat per la moral majoritària en alguna ocasió. Com el cas de la salut d'accés universal que hom veu com una necessitat bàsica, per cert, sector que està patint fortes retallades contra les que s'han manifestat alguns dels principals beneficiats per contractes milionaris a TV3.

Però en el cas dels mitjans avui dia, amb tota mena d'oferta, no sembla gaire justificat que necessitem que un Govern tingui una televisió o una ràdio que, a més a més, competeixin deslleialment amb un sector privat que no passa pel millor moment. Algú entendria que un Govern ara fundés un diari de paper? A Veneçuela tenen el Correo del Orinoco, espero que aquest model només sigui el de les CUP.

En el món d'avui dia i en bona mesura, la llibertat és poder canviar de canal sempre que es vulgui sense que et passin la factura del que veuen, llegeixen o escolten altres persones. TV3 la seguim pagant quan canviem de canal. I que consti que en sóc espectador diari.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Enviar a un amic  
1080
0
TORNAR