10 de Juny de 2014

Sembla que quan Espanya fa un procés és més factual que el "sentiment independentista". Tenim una degradació institucional que ve de lluny i és molt visible gràcies a una situació econòmica ben cardada. Ara millora però no tan veloçment com perquè es tradueixi en estabilitat electoral. Una pila de gent vota l'extrema esquerra, a França amb els mateixos impulsos es vota l'extrema dreta. Rubalcaba plega, el Rei plega segons estava previst pel que es veu i... Duran també plega, o no. Després de l'abstenció sobre l'abdicació, plega només de Secretari General de CiU, però encara no. Està reflexionant. Anuncia que reflexiona.

Es diu que el Príncep podria ser el catalitzador simbòlic de la regeneració institucional que necessita l'Estat i tots els actors partidaris de l'anomenada Tercera Via belluguen: el PSOE, Duran i l'empresariat. Cal que recordi que qui va parlar més en públic sobre l'abdicació del Rei va ser Pere Navarro? Les enquestes indiquen que el meló constitucional és a punt d'obrir-se.

La qüestió: hi ha un pla per construir una candidatura conjunta i plural a favor de la famosa Tercera Via per a Catalunya i d'una monarquia federal per a Espanya? El meu lector habitual ja sap que sóc d'especular en veu alta i no penso perdre la divertida tradició. La filtració sobre el tema Duran ha estat a El Periódico, un diari que ens informa sovint sobre la fontaneria del carrer Nicaragua. Casualitat? Fins i tot, això sembla que ha empipat a Màrius Carol. Si Duran s'acosta a El Periódico, La Vanguardia perd influència en l'operació de la Tercera Via?

Duran porta desmarcat de l'estratègia del CiUcidi molt de temps. Se n'ha atipat? Creu que és el moment de donar el pas perquè Mas està liquidat electoralment després d'haver fet el ximple sense parangó fent la campanya d'ERC des del Govern i ensorrant la marca CiU? Està Duran endegant una operació on es jugarà tot el seu capital polític? Sempre hi ha qui farà la interpretació simple: "comença la retirada, està cansat, deixa la política, no pinta res" diran els voluntaristes que més l'odien. Però la qüestió és: té espai electoral Duran i Lleida? Sóc dels que pensa que sí. Va guanyar per a CiU les eleccions generals, fet insòlit. Pot liderar el realisme que ha mancat en això que hem anomenat Procés. Pot liderar un espai polític catalanista i centrat que ha quedat buit per culpa d'una CDC sense relleus clars que s'ha quedat sense espai perquè ha anat a conquerir l'espai ocupat pels indepes originals i sense eufemismes. Alimentant-los. Va ser el gran error de càlcul electoral que deixà atrapat el President Mas la fatídica tardor de 2012.

El president Pujol a Catalunya Ràdio preguntat per la marxa de Duran ha dit que espera que no plegui. I quan ha fet referència als moviments interns a CiU ha dit que ara trontolla tot, de seguida ha fet referència al PSC i al PSOE perquè també trontollen. Missatge a Duran? No marxis amb els socialistes que també trontollen? Li ha dit això potser? Ai.

S'està cuinant una candidatura conjunta entre el PSC i Unió amb en Duran i Lleida de cap de llista? És molt boja aquesta pregunta? No preferia Duran pactar amb el PSC i no amb l'ERC dels impostos per tot? No es va parlar tant d'una operació navarresa entre Unió i PPC al voltant de l'any 2000? No seria més oportuna ara amb el PSC? No seria també una forma de recuperar protagonisme perdut per part del PSC que també li restaria imatge de sucursalisme respecte del PSOE? Àngel Ros estaria més còmode? No rebaixaria això també el sostre electoral de Ciutadans? No restaria vots al PPC? L'electorat convergent que no ha marxat a ERC podria veure en Duran el que sempre ha votat davant els riscos i preus de la independència de Catalunya? L'empresariat que sempre ha somiat amb la sociovergència no veuria amb bons ulls aquesta candidatura pactista amb Madrid? I la UGT Catalunya? Un Govern d'Unió amb el PSC no encaixaria bé amb un Govern de gran coalició de PP i PSOE a Madrid? Oi que sí? Recordo que la possibilitat la va deixar caure el mateix Felipe González fa ben poc.

Si Unió trenca CiU li restarà un altre espai electoral a la federació nacionalista i definitivament deixarà la qüestió independentista a qui pertoca: a ERC. Un partit amb forta tendència al caos intern, particularment quan toca Govern. Si ERC governa en minoria fent equilibrismes, la coalició de Duran i el PSC només hauria d'esperar el seu torn després del caos. I podran esperar que Junqueras també s'estavelli amb això de la independència que a dia d'avui és impossible a un preu assumible per la majoria necessària de catalans. D'això últim ve que estiguem amb la permanència o no a la UE sobre la taula quasi cada dia.

Està força interessant, especulin que tenim matèria.

@AzoteLiberal a Twitter

Nota feta posteriorment a la redacció de l'article: la dimissió de Pere Navarro com a primer secretari del PSC reforça la hipòtesi plantejada.

Articles sobre política catalana