CiUcidi

No deixo de flipar amb l'estratègia de CiU des de la passada tardor. Aquí un recull. I jo que pensava que els líders de la federació nacionalista eren polítics professionals, ja se sap, aquells que fan servir el Govern al servei del partit en poca o molta mesura. Però no, CiU ha fet servir tot l'aparell governamental a favor d'ERC. Ens diran "a favor de la pàtria". Hahaha, felicitats, algun convergent deu considerar molt bo per la pàtria que les esquerres més esquerranes sumin 58 diputats al Parlament (ERC, ICV i CUP).

 

Un pensa que ha estat un error de càlcul i segur que ho és, però ara han entrat en fase de suïcidi content. El Secretari d'Organització de CDC, Josep Rull -un home del qual sovint hem sentit bondats- es despenja dient que és una bona notícia per a la seva formació caure en picat a les eleccions i ara també a les enquestes. Senyor Rull, fa set mesos CiU tenia 62 diputats. Ara faré la gràcia del "CiUcidi".

 

En aquesta casa que em deixa escriure amb rampells d'enuig, sorpresa, indignació i compromís (segons com va) ja he sostingut la meva tesi: Duran té raó. Però jo defensava la tesi de Duran abans que Duran s'atrevís a fer-ho tan explícitament com ho fa ara.

 

L'error de CiU: abandonar l'espai que sempre ha ocupat. Els electors es mouen en relació a la posició dels partits que recorden haver votat en alguna ocasió o aquells que operen en el seu àmbit de prioritats, en aquest cas l'assumpte del model nacional. Si un partit s'acosta massa al discurs dels seus competidors electorals es pot produir el salt de part dels seus votants a la formació política que s'emula. La gent es va acostant i va entenent la lògica del discurs de l'altre -que abans replicava- perquè l'hi expliquen amb més potència d'arribada. Uns exemples: la derrota de Sarkozy a França copiant al PS i al FN. O el mateix PP amb la seva política fiscal. Però en el cas que ens ocupa això s'ha vist complementat per un fet: bona part dels votants d'ERC estaven a l'abstenció abans de les eleccions de l'any passat i van ser mobilitzats pel President Mas pensant que aconseguiria captar-los. Els va portar directes a ERC. CiU va rebre una quantitat de vot similar a la de sempre. I per acabar-ho d'adobar va fer la campanya a Ciutadans i al PPC. El "CiUcidi" ja té quasi un any, la mani de l'11S és ja el gran ridícul convergent des d'un punt de vista d'estratègia electoral.

 

El Pinyol, a més a més, acostuma a oblidar que CiU no només té la frontera electoral amb ERC, en té tres o quatre més que cobreix Duran i Lleida perfectament, ho va demostrar a les eleccions generals amb el projecte que més consens generava a Catalunya i que menys radicalitats genera: el Pacte Fiscal. El moll del "CiUcidi" està en haver abandonat el seu discurs de sempre, extremar el discurs per part d'un partit central no mou la centralitat com creuen alguns, fa créixer els pols. I en crisi econòmica i social això és una temeritat aprofundida. Ho estem veient amb claredat demoscòpica. Els que defensen que CiU ha de seguir ERC amb més intensitat són els que ja són d'ERC.

 

Actuar políticament amb por per les fronteres electorals fa perdre la política de les pròpies conviccions i això els electors ho noten. A Junqueras en aquest sentit se'l veu molt més convençut que Mas de tot el que diu, encara que l'historiador també amaga moltes realitats sobre l'anomenat "procés".

 

La crisi interna a CiU és forta. I no només pel que fa a Unió. Només cal parlar amb alguns quadres de certs territoris per veure-ho, alguns amb escó al Parlament. Només cal anar a una conferència i que un diputat de CDC comenci a malparlar de l'estratègia del partit pel que fa als acords que alimenten a ERC, no només en el terreny sobiranista també en l'econòmic. Només cal trobar-te un regidor i que et pregunti: "Creus que això de la independència reeixirà?" I que un servidor contesti: "I tu m'ho preguntes?" Només cal connectar-se a Twitter.

 

Per acabar, destacar quelcom que tindrà conseqüències en el discurs de CiU: amb aquest ritme de baixada, tots els votants de CiU tindran en alguna mesura sentiment espanyol. El CEO acostuma a indicar que això passa amb la meitat dels votants de la federació, però si perd independentistes aquest percentatge pujarà. I això pot tenir implicacions en clau interna.

 

Grans preguntes es respiren. Pot fer marxa enrere CiU? Pot tornar a la proposta del Pacte Fiscal? Pot aigualir el plantejament de la consulta? Crec que sí, el que no sembla tant probable és que ho faci amb Artur Mas. En tot cas, tant si ho fan amb el President al capdavant com si no, crec que la marxa enrere haurà d'estar recolzada en quelcom que ha faltat en tot aquest "procés": realisme en el discurs. Les arengues apassionades i els mals càlculs s'han allunyat molt de la realitat que impedeix el que diuen que proposen. Aquest realisme que ja arriba podria desmobilitzar bona part de l'encès independentisme i no sembla que molesti al milió i escaig de persones que acostumen a votar la marca CiU presentant propostes diferents. El "pacte fiscal en la línia del concert" que va donar bons resultats a Mas l'any 2010 i a Duran l'any 2011 també serà més fàcil amb una més que probable pèrdua de la majora absoluta per part del PP. Què fa en Recoder?