Aquest Lloc

Com ha pogut veure el meu lector habitual, m'he abstingut d'escriure des de que vam iniciar el curs polític. M'he mantingut al marge dels actes patriòtics i de masses que es veu que hem de suportar cada tardor aquells que patim les afirmacions nacionals dels altres. En suportem dues de molt pesades en aquest espai on vivim. A partir d'ara, en diré Aquest Lloc.

 

Malgrat alguns canvis de format com la Via Catalana, la sensació de déjà vu respecte a la passada tardor ha estat tan forta, tan mentalment esgotadora, que vaig arribar a pensar que no tornaria a escriure mai més sobre aquest tema fora de Twitter on m'allibero de l'ansietat que els anacionals patim. És difícil dir res de nou.

 

Finalment, la temporada d'enguany de grans manifestacions nacionalistes de tot color s'ha acabat. I els pastors que creuen que les batalles polítiques es guanyen comptant caps de ramat han posat fi a la seva feina que els confirma com a convençuts de que la quantitat és la raó, és l'ètica i és la victòria. Estem davant del majoritarisme: la sobrevaloració de la massa. Idea que a la resta d'Occident està força abandonada després d'alguns esdeveniments del segle XX.

 

El procés? És on era. Això sí, els nacionalistes de totes les nacions d'Aquest Lloc estan més crispats. El Govern de l'Estat segueix sense acceptar el mal menor: la consulta. Això sí, el PP belluga en matèria de finançament tan aquí com allà. El Govern de la Generalitat segueix sense concretar el procés fora dels fets més polítics i tampoc ens diu quina podria ser la pregunta, tot i que ara hi ha un límit temporal per saber-ho. Ja veurem. També ens repeteixen el que ja sabíem, ERC està molt contenta fora del Govern sense patir desgast per la seva esquerra i recollint la pila de vots que l'estupenda campanya de CiU els ha regalat en només un any. I així seguiran fins que tinguin l'única cosa que volen: data, pregunta i/o guanyar les properes eleccions, tinguin caràcter plebiscitari o no. 

 

Som on érem però hem tingut més temps per sintetitzar la qüestió. La independència té dos camins: A) Una DUI estil López Tena. B) Convèncer tots els espanyols. CiU i ERC no han triat cap de les dues opcions. Tot i que fan veure que estan a la segona i si de debò volen convèncer de la consulta als espanyols, ho estan fent fatal amb aquesta retòrica que el Govern espanyol no es molesta gaire a contestar. Per què no es molesten gaire? Deu ser que la independència és impossible com diu José Manuel Lara. 

 

La DUI descartada en diverses ocasions pel Govern de la Generalitat és una opció que ni ERC posa sobre la taula. Algú creu que un polític del segle XXI, lluny de ser guerrers a cavall, plantejarà a la ciutadania d'Aquest Lloc una DUI de dolors i penes? I algú pot creure que la ciutadania assumirà aquests dolors i aquestes penes? Una ciutadania que, a més a més, està lluny de tenir una posició unitària? El President del Govern contesta amb cartes impregnades del seu estil congelador perquè tot això ho sap, sap que el "sentiment independentista" no és pas una pulsió trencadora. El "tot per la pàtria" no és el lema del sobiranisme català.

 

Estem en l'opció B) com diuen alguns? No ho sembla. El llenguatge del sobiranisme no és pas de convèncer, la proposta no s'ha dut ni on cal: al Congrés dels Diputats. Que ja sé que és anar a perdre, però és que intentar convèncer sempre és insistir molt i rebre uns quants "no". Un dels grans errors tàctics del sobiranisme pot haver estat renunciar a fer-ho amb allò tan sentit de "portem molts anys intentant canviar Espanya". Doncs senyors, no hi ha alternativa més realista i assumible que aquesta. Ara en diuen Tercera Via, però sense concretar tampoc.

 

Independentistes, sí, heu guanyat a l'hora de manifestar-vos. Quina sorpresa, eh? Ningú s'ho esperava. Ningú us supera en emoció. Ara se suposa que la independència ha de ser bufar i fer ampolles, perquè alguns us passeu el dia parlant-nos de la màgica voluntat col•lectiva. Doncs endavant, és hora d'abandonar la contradicció existent entre la victòria propagandística i l'absència de fets reals fins al moment. No em sap greu semblar materialista.

 

 

Articles relacionats: