07 de Gener de 2013

Absurdes provocacions?

El més comentat del discurs del Ministre Morenés durant la Pasqua Militar ha estat: "sin atender absurdas provocaciones".  És fàcil pensar que es refereix al procés polític català. Si n'hi ha gaire de procés...

Quan parlen des de l'àmbit militar tothom s'anima a Catalunya. Des de l'opinió independentista s'ha posat l'accent a "provocaciones", aprofitant l'ocasió per desplegar un cop més els arguments sobre el dret a decidir i algunes arengues sobre la necessitat de "marxar corrent d'Espanya". Des de l'opinió de l'àmbit progressista s'ha posat l'accent a "sin atender", recordant que l'exèrcit no ha d'interferir en qüestions polítiques i ha d'estar sempre sota el control del poder civil. I es pregunten quina seria l'alternativa a "sin atender". Fins aquí res fora de l'habitual.

Un servidor s'apunta a fer interpretacions i vol posar l'accent en "absurdas". Per què el Ministre qualifica així el procés? Sospito que és perquè no se'l creu o sap que no va seriosament.  I ho diu explícitament de fet, ja que confessa que no l'atenen. I en hores de feina no s'atén el que no és seriós. De pas, envia un missatge a tots aquells que puguin tenir la temptació de pronunciar-se, els diu que no passa res.

Si una cosa ha caracteritzat el Govern de Rajoy i el seu cercle més influent és la seva moderació verbal. Rajoy diuen que és així: prudent, relaxat, congelador de problemes, gens dramàtic, d'anar a poc a poc i de no alarmar-se. I a mi no m'agrada quan això ho porta al terreny econòmic. Sobre el cas del procés independentista no hem vist cap canvi en aquesta actitud. Els exabruptes més sonats els hem sentit de perifèries militars o de perifèries polítiques del PP. I tampoc han sigut una gran quantitat. El que un servidor observa en el nucli de poder madrileny és molta calma sobre el tema, i diria més, destacaria l'alt nivell de silenci monclovita. No hi ha estridències, hi ha respostes fredes. Només cal seguir les rodes de premsa de cada divendres. Alarma no s'hi veu. I a la direcció del PSOE? Tampoc.

On es veu alarma de debò i també fingida és als mitjans de la dreta espanyola, aquí sí. I tots ells semblen voler pressionar al Govern de Rajoy a cop de portada cridanera. I si el volen pressionar, per què és? Serà que tampoc el veuen gaire actiu ni preocupat pels plantejaments que arriben des de Catalunya? Sovint els creadors d'opinió més famosos d'aquest àmbit semblen indignats amb la passivitat de Rajoy.

Quan es comet un crim, es diu per començar que s'aplica la tècnica del quid prodest. A qui beneficia? Doncs en aquest cas, fem-ho al revés. A qui perjudicaria el procés d'independència? És evident que al poder polític i burocràtic central. I la seva reacció és intensa? A mi no m'ho sembla. Potser creuen que el procés no va seriosament? O potser ho saben? I llavors és quan hem de mirar a altres hipotètics afectats per la incertesa del procés. Algú veu mullar-se gaire els agents financers i empresarials? Vam tenir el cas de José Manuel Lara. Ningú més. Algú veu que el tema preocupi a la Unió Europea? Sembla que els preocupa bastant més salvar el sistema financer espanyol -inclòs el català- que no pas la independència de Catalunya sobre la qual s'han posicionat després de la insistència que venia des d'aquí.

Comentat tot això sembla que només estan encesos tots els partits polítics catalans i els mitjans en general, ningú més.

Si no s'alarmen els principals afectats pel suposat procés i no fan cap passa important, per què m'haig de creure que hi ha cap procés seriós sobre la taula? Saben què passa? Que amb el teatre i les paraules dels partitòcrates al Parlament ja no n'hi ha prou per pensar que una cosa és certa i va endavant. Alguns ens hem fet vells i descreguts als trenta.

@AzoteLiberal a Twitter

En castellano: http://blogs.e-noticies.com/azoteliberal/absurdas_provocaciones.html