28 de Febrer de 2015

Aquesta setmana se’ns ha ofert l’espectacle vergonyós de les compareixences a la “Comissió sobre el Frau i l’Evasió Fiscal i les Pràctiques de Corrupció Política”, una fórmula molt llarga per denominar la Comissió Pujol.

L’inici de l’espectacle el va començar el patriarca del clan, que tot i dir que no contestaria preguntes i després de fer una declaració, no se’n va poder estar. Ja se sap que ningú no l’entén i que l’estan usant d’sparring tots els politics grisos i ressentits d’aquest país. Cal entendre que ell es té en alta estima i que després de tot el que ha fet per aquest país ara se’l fa comparèixer en una Comissió per esclarir uns fets. Un demòcrata com ell, en una Comissió paramentaria, on anirem a parar.

La segona part d’aquest vodevil el va protagonitzar la matriarca de la nissaga, la Sra. Marta Ferrussola. Tot i que va dir que no aniria, finalment es va asseure a la cadira, amb un posat més aviat de qui espera el seu torn al callista que no pas qui està compareixent en una comissió parlamentaria. Ja sabem que ella es una dona del carrer, molt propera i que cosa que pensa, cosa que diu. No ens va decebre.

La tercera part – i més llarga – la va protagonitzar en Junior, el primogènit. Que va anar amb l’esperit de “si no vols pols, no vagis a l’era”. Va omplir les hores d’informació i de detalls que van arribar a avorrir fins a l’extenuació als comissionats, poc acostumats a assimilar tanta informació mercantil i dels negocis d’un cert nivell, perquè ja se sap que la vida parlamentària és una altra cosa.

El Sr. Pujol Ferrussola, va fer gala de com funciona el sistema de portes giratòries i va utilitzar la tècnica del ventilador, esquitxant tots els partits que estaven allà. Això devia ser un tastet d’allò dels nius que queien. També va quedar palès que ell fa negocis d’aquesta forma  apresa a Catalunya i per això opera amb  Mèxic, un país del que es poden dir moltes coses, com per exemple, que és dels més corruptes del mon. Els negocis de la família no es van fer amb Suècia ni Noruega ni als EEUU ni a Anglaterra, no, a Mèxic i en un Port on s’hi va anar perquè algú del port de Barcelona li va dir que era una bona oportunitat. Si això no es tràfic t’influencies i utilització d’informació privilegiada, que vingui algú a explicar-m’ho si us plau. Segur que és el nostre “catalan style” i la nostra habilitat per fer negocis la que ha provocat el seu enriquiment dubtós, al menys, en aparença. 

Subjacent a les tres compareixences, tenim els Comissionats. Traient de la crema a Oriol Amorós, l’únic que va tractar amb respecte els compareixents i Meritxell Borràs de CIU que hagués estat millor que no hi anés, la resta es van comportar com uns maleducats, més disposats a donar opinions i embrutar la persona que no pas en esclarir els fets o en fer preguntes intel·ligents. Va ser tot molt ofensiu. Això és una Comissió parlamentaria o una plaça del poble on exhibir el reu? Sobre el nivell de preparació de les intervencions, millor no dir-ne res, perquè el nivell era de suspens generalitzat.

Efectivament, Sra. Ferrussola, Catalunya no es mereix això. Ni als uns, ni als altres.