12 de Setembre de 2008

Un altre error amb Euskadi

L'Estat ha comès un nou error amb Euskadi. La inapel·lable negativa a dialogar sobre qualsevol possibilitat que els bascos puguin donar la seva opinió sobre el seu futur, indica que l'actual configuració de l'Estat espanyol s'ha convertit en una estructura inviable i sense futur.

Un Estat compost per diverses nacions només pot mantenir-se mitjançant una estructura confederal, o molt semblant a una confederació. L'esquema de l'actual Estat de les autonomies i no serveix, és com una gàbia.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el projecte del lehendakari Ibarretxe demostra que l'Estat no està disposat a avançar en el camí de la transformació de les seves actuals estructures. L'Estat s'ha tancat en l'immobilisme.

El nacionalisme espanyol controla amb força l'aparell estatal, sense permetre cap petita esquerda. Bascos, catalans i gallecs estaran condemnats a viure sota el control dels nacionalistes espanyols si no aconsegueixen canviar l'estructura territorial.

L'error en el cas d'Euskadi és tremend. Perquè una certa flexibilitat, una certa obertura a dialogar sobre el futur, obriria les portes a una discussió política, tancant el camí de la violència. Però s'ha optat pel camí de la imposició.

Els partits d'àmbit espanyol, en mans dels nacionalistes, estan cometent un error històric. Estan deixant passar l'oportunitat de dotar a l'Estat d'un estructura que propiciï la convivència entre les nacions que ho formen.

La rigidesa de les estructures polítiques i territorials espanyoles impedeix el diàleg fins i tot amb un partit com el PNB, que agrupa als sectors més moderats de la societat basca. Estem davant el PNB, no davant Batasuna.

A més, el fet que la via d'Ibarretxe hagi estat tancada judicialment no canvia les coses, perquè els tribunals espanyols han perdut la seva legitimitat. El lamentable espectacle que han donat els partits -inclòs el PNB- repartint-se els llocs judicials deslegitima la justícia.

Els tribunals són només una terminal del poder polític. En aquestes condicions, és legítim que es rebutgi una sentència com la dictada pel tribunal Constitucional, perquè és una decisió política.

La decisió dels partits, la decisió del poder de manipular als jutges ha llevat a aquests la legitimitat. En aquestes condicions, l'Estat tanca qualsevol via per al diàleg. Les perspectives són molt fosques.