19 de Gener de 2012

Socialisme d'escombraries

Tot i que tots els ideòlegs orgànics del socialisme estan últimament buscant algun tipus d'ideologia per justificar l'existència dels mastodòntics aparells dels partits socialistes, el problema no és d'ara. El socialisme va deixar de tenir sentit quan els partits que deien representar-lo es van llançar als braços del capital. Des d'aquest moment, els socialistes sobren.

Els aparells de les organitzacions socialistes de tot Europa estan formats i dirigits per representants de lobbies empresarials i financers que pretenen competir amb d'altres organitzacions, de l'anomenada dreta, que són els autèntics, els genüins representants dels interessos de les grans corporacions empresarials i financeres.

El PSOE és un exemple clar. Els dos aspirants a succeir Zapatero provenen dels governs del mateix Zapatero, la principal missió del qual ha estat continuar i aprofundir la liberalització que va iniciar Felipe González i va prosseguir José María Aznar. Zapatero i els seus governs, que estaven convençuts que la frivolitat populista de disseny era el socialisme, s'han trobat, a més, amb una crisi que ha deixat molt clars els seus interessos.

I els interessos d'aquest socialisme, que des de fa molts anys no va passar de ser un disseny, un eslògan i un treball de màrqueting i de demagocia més o menys afortunat, són els mateixos que els del PP. La imatge de Zapatero i els seus ministres lliurant als banquers els diners públics que retallen dels serveis socials i que li treuen als assalariats, explica molt bé el que és aquest socialisme.

Amb el denominador comú de la subordinació als banquers i les grans corporacions, Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón representen interessos que no sempre coincideixen. Les restes del felipisme i el zapaterisme són la cobertura política de lobbies parcialment diferents.

Carlos Solchaga, Luis Solana, Rubalcaba o el mateix González defensen grups diferents dels que representen els sectors que, davant l'enfonsament polític de Zapatero, esperen salvar els privilegis econòmics dels que han fet negoci amb el zapaterisme.

Miguel Barroso -marit de Chacón- o Miguel Sebastián, i els que han controlat amb Zapatero l'oficina econòmica de La Moncloa, actuen en defensa de grups i corporacions que no són els de la vella guàrdia. Els interessos empresarials i financers d'aquesta vella guàrdia competeixen en alguns àmbits -i de vegades xoquen- amb els del zapaterisme.

Parlem de grups mediàtics, companyies dedicades a la gestió de patrimonis, oficines de brokers especialitzats en la intermediació de les inversions estatals, despatxos d'alts comissionistes, col·lectius dedicats al tràfic d'influències, grups i empreses del sector energètic, corporacions lligades a interessos nord-americans, europeus o llatinoamericans, grups dedicats a la fabricació i venda d'armes ...

Tot això mou molts diners, moltíssims diners. La competència entre aquests sectors pel control del PSOE ha creat dos grups entre els seus gestors polítics. Un està liderat per Rubalcaba, i l'altre ha decidit impulsar la candidatura de Chacón. Es tracta de defensar i mantenir els interessos dels grups que representen.

En aquest escenari, que Rubalcaba i Chacón parlin de renovació de la socialdemocràcia provoca el riure. A un nivell professional, un, Rubalcaba, és un vell gestor dels interessos de l'aparell polític que va muntar episodis com a Filesa o els GAL. L'altra, Chacón, és un model de com es pot fer carrera de buròcrata dins d'un partit sense haver tingut mai ni una idea pròpia i limitant-se a obeir el que mana.

Ambdós arriben molt tard. Els gestors més autèntics dels interessos de les grans corporacions són els del PP, que no han de dissimular. Rubalcaba, Chacón i els seus partidaris tenen un treball més complicat. Perquè enfront de l'autenticitat, del servei insubornable, clar i obert al poder dels diners del que parteix el PP, enfront del pedigree capitalista, ells, els del PSOE, han de defensar aquest mateix poder dels diners i, a més, enganyar els clients. Han de fer-ho en nom del socialisme. Què socialisme? Cap. El socialisme fa temps que està a les escombraries.