e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Juliol de 2009

Quan Catalunya pidola

"No veig cap altra opció que la independència per no haver d'anar a pactar les escorrialles cada dos per tres i aguantar que ens insultin quan anem a demanar el que és de Catalunya". Ho ha dit Joan Carretero, el dissident d'ERC que va crear el grup Reagrupament, que també ha parlat de "demanar caritat".

De fet, és irrellevant qui digi això. La realitat és que, ho digui qui ho digui, té raó, que aquestes paraules reflecteixen perfectament l'episodi que, cada cert temps, protagonitzen els representants de la Generalitat de Catalunya per negociar la renovació de les quantitats econòmiques que rep de l'administració central.

Aquesta vegada, la negociació ha durat més del previst. Portem ja un any amb aquest lamentable espectacle que consisteix en que els representants de Catalunya reclamin constantment ajuda als catalans per demanar almoina al Govern central, al Govern espanyol.

És necessària aquesta humiliació pública d'uns representants repetidament menyspreats pel poder central, que es nega a donar-los una almoina fins que accedeixin a ser uns bons nois? És realment necessari aquest degradant espectacle?

Potser, sí. Potser, cal aconseguir de qualsevol manera els recursos per que l'administració de Catalunya i els serveis públics catalans puguin seguir funcionant adequadament. Potser calgui agrair a aquests representants de Catalunya i dels catalans que, cada cert temps -aquesta vegada portem un any-, acceptin de forma estoica aquesta humiliació.

Potser, en nom del pragmatisme hagi d'acceptar aquesta vergonyant situació. Però, potser, cal fer d'altres consideracions, d'altres valoracions. Potser, cal tenir en compte d'altres qüestions. Potser, de vegades el pragmatisme hagi de ser rebutjat.

Perquè, ¿on queda la dignitat? Cal tirar la dignitat per la finestra del pragmatisme perquè el poder concedeixi les seves almoines? ¿Cal suportar tota aquesta humiliació i rebre impassibles tot aquest menyspreu en nom del pragmatisme?

Probablement, ha arribat el moment de dir que no. Probablement, ha arribat el moment de retirar-se, per mantenir la dignitat, i que facin el que vulguin. És cert que la dignitat no es menja, però, val la pena poder menjar pagant el preu de la humiliació?

S'ha arribat a un moment en què, en aquest assumpte, el problema ja no és de nacionalisme, ni d'independència, ni de banderes, ni d'himnes. S'ha arribat a un moment en que el problema és només de lucidesa i de dignitat. Ni més ni menys.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2047
7
Comentaris afegits 
Joan (Malgrat) 14-07-2009 - 11:56
Galeote, des de quan el pragmatisme i la dignitat sn incompatibles? I des de quan l'actitud dels poltics catalans d'arrossegar-se reclamant engrunes s pragmtica? De tota manera, m'alegro que hagis vist per fi que l'nic cam s la independncia.
Hayek (Barcelona) 13-07-2009 - 13:41
Lucidesa i dignitat Galeote? On est la lucidesa dels q paguem impostos i rebem una merda de serveis pblics? i la dignitat mentres dretes i esquerres es forren amb el sistema poltic? Ni nacionalisme ni Espanya ni merdes. TOTS ens prenen el pel
Manelic (Terra Baixa) 12-07-2009 - 18:13
Jorfont. Si posem el teu nom a google no s pas que hi trobarem, per s que no s la millor manera d'informar-se. Tamb s que, sigui quina sigui la quantitat que et paguen, s massa alta. Ets massa sapastre a l'hora de manipular com perqu t'escoltin.
Torsimany (Vilafranca) 12-07-2009 - 12:08
Jos Gusart (Barcelona), si s tan "tonto" per qu t'entretens a llegir-lo?
Gerard (Dignitat pragmtica) 12-07-2009 - 11:55
Benvingut al sobiranisme, Galeote. No est sol, cada dia en som ms, castellanoparlants inclosos. Vost ho ha dit, arribat a aquest punt ja no s una qesti noms d'identitat, de sentiment, de cultura, patritica, etc. s qesti de dignitat.
TORNAR