02 de Desembre de 2011

Millor votar Goldman Sachs

El banc nordamericà de inversón Goldman Sachs és un símbol de la forma d'actuar dels grups de financers que es van omplir les butxaques a costa dels accionistes dels seus bancs i de ser el detonant d'una crisi que, de tota manera, està a l'ADN del capitalisme. Goldman Sachs representa tota una cultura de l'enriquiment mitjançant el frau, i mitjançant el control de polítics, mitjans de comunicació, universitats i governs per aplicar aquesta cultura del negoci multimilionari i ràpid, generant milions d'aturats, de desnonats de casa seva i un huracà de misèria per tot el món.

Els governs, en lloc de protegir els ciutadans d'aquesta ofensiva dels banquers, han treballat a favor d'ells, cosa que és lògic perquè, de fet, sempre han treballat per als banquer. En aquesta línia, quan l'avarícia ha trencat el sac, els governants han anat amb els diners públics, els diners de tots els ciutadans, per omplir una altra vegada el sac. Així aquests delinqüents han pogut seguir amb els seus bonus milionaris, els seus avions privats i les seves estafes legalitzades pels mateixos polítics.

I quan, malgrat tot, aquests polítics no han estat prou servils, els milionaris els han fet fora a puntades de peu. És sorprenent com a Itàlia i Grècia els banquers, amb la Comissió Europea com a còmplice i el BCE i l'FMI com a armes, han perpetrat un cop d'estat sense que gairebé ningú hagi dit res.

Els que diuen creure en els sistemes parlamentaris i democràtics, uns sistemes que, de fet, són una farsa disfressada, aquesta vegada han guardat un silenci total. Aquests demòcrates de tota la vida, inclosos aquests mitjans de comunicació que solen publicar editorials demanant sistemes democràtics a Veneçuela o a Cuba, per exemple -no a Israel, Aràbia Saudita o el Marroc-, aquesta vegada s'han callat. Guarden un silenci còmplice silenci quan, en plena Europa, els banquers han fet fora dels governs d'Itàlia i Grècia els polítics que havien estat elegits mitjançant aquests procediments suposadament democràtics.

Per a què serveixen llavors les eleccions? D'una banda, perquè els polítics elegits s'omplin les butxaques, i de l'altra, perquè apliquin de manera obedient els plans dels banquers. Uns banquers que, quan consideren que els polítics ja no els serveixen, prescindeixen d'ells.

I quand els banquers permetin que els polítics elegits a les eleccions segueixin als governs, aquests polítics només poden aplicar les mesures decidides pels grans bancs. Per això els partits ja no es diferencien, i qualsevol d'ells segueix les instruccions del poder financer.

Això no ha acabat. Els polítics estan estafant els ciutadans lliurant milers de milions als bancs mentre imposen una austeritat estricta creant bosses d'atur i misèria. Però els banquers reben els diners públics i ràpidament se'ls reparteixen en bonus, dietes, sous i multimilionaris plans de pensions. Tot això, amb uns diners que, entre d'altres coses, procedeixen de retallar les pensions dels jubilats.

Rajoy o Zapatero, Obama o Bush, Cameron o Brown ...  tan se val. Aquí manen els bancs. Qui decideix les polítiques que apliquen Zapatero, Rajoy, Obama, Bush, Cameron i Brown? De fet, si cal mantenir aquesta farsa de les eleccions, és més raonable que es presentin Emilio Botín i els seus col·legues. És més real. Voteu Goldman Sachs.