14 d'Agost de 2009

Llibertat de premsa

La darrera cacicada del Govern central amb la TDT de pagament és un reflex més dels opacs llaços d'interès existents entre el poder polític i les empreses de comunicació. El problema no s'ha de centrar en un grup concret, perquè la corrupció en aquest àmbit és general.

De fet, els que ara critiquen el Govern i el grup de comunicació que ha rebut els seus favors, porten llargs anys prosperant a costa dels beneficis del mateix partit que ara està al poder a l'Estat espanyol.

Passa exactament el mateix a les comunitats perifèriques. L'enllaç entre interessos financers, empresarials, polítics i informatius, entre els grups de comunicació, el poder, els partits i les institucions és tot un exemple de corrupció política, econòmica i informativa.

En aquest aspecte, Catalunya és una de les comunitats que està als primers llocs d'aquest tipus de corrupció. El denominat oasi català oculta sota la suposada calma de les seves aigües una autèntica claveguera pestilent d'interessos inconfessables.

Per descomptat, molts periodistes competeixen entre ells per assegurar-se els primers llocs a l'hora de rebre els beneficis que produeix la corrupció informativa. Sense el protagonisme de molts periodistes, aquest negoci no seria viable.

A partir d'aquest escenari, els periodistes, els mitjans de comunicació, els partits, els governs i les institucions, es proclamen com els insubornables i únics defensors de la llibertat d'expressió, de la llibertat de premsa.

Des de les poltrones de la corrupció, aquests defensors de la llibertat de premsa carreguen amb santa ira contra sistemes polítics, actuacions i països que, al seu parer, vulneren el seu sagrat dret a la llibertat de premsa.

S'ha produït amb Veneçuela. És lògic, perquè el règim veneçolà està intentant solucionar la situació de misèria produïda per molts anys d'espoli realitzat per les empreses i governs que dirigeixen aquests defensors de la llibertat d'expressió.

Hugo Chávez, que està intentant que els veneçolans tinguin menjar, educació i sanitat, és una autèntica obsessió per als nostres democràtics defensors de la llibertat de premsa. Entre d'altres coses, perquè els coneix bé i sap que són uns farsants. Uns farsant que poden arribar a ser molt perillosos.

Aquests defensors occidentals de la llibertat de premsa diuen que a Veneçuela no es respecta aquesta llibertat. Fa anys, haguessin tingut alguna credibilitat, però actualment, només els creuen els que són com ells.

Oculten moltes coses. Per exemple, que en l'últim cop militar contra Chávez, els propietaris dels principals mitjans de comunicació i els periodistes que els dirigien eren part dels colpistes.

Aquests empresaris i aquests periodistes conspiraven amb els militars colpistes, i durant les hores en què van intentar el cop, van utilitzar les xarxes tecnològiques i de comunicació dels seus mitjans per coordinar l'acció d'aquests militars, amb el suport de les ambaixades dels EUA i de l'Espanya d'Aznar, entre d'altres.

Molts d'aquests empresaris i periodistes segueixen als seus llocs. I des d'aquí, els que cobren del poder per manipular la informació, els que fan fortunes mitjançant els seus lligams amb lobbies polítics i empresarials, els que des d'un costat i des de l'altre han convertit el periodisme en una forma més de corrupció, són els que desqualifiquen el règim veneçolà. En nom de la llibertat de premsa, és clar.

Perdonin que, davant de tanta farsa, davant de tanta indecència i davant tant cinisme, acabi aquestes reflexions evocant una frase de Federico Trillo, fa anys, davant una situació que li sorprenia: "Manda huevos".