21 de Maig de 2010

L'error de Duran

Duran i Lleida s'equivoca poques vegades. Però aquesta vegada s'ha equivocat. El que ha dit és correcte, però ho ha dit en un moment totalment inoportú. Les seves crítiques al PER d'Andalusia i Extremadura estan fonamentades, però no era el moment.

No era el moment perquè és un error parlar de les corrupcions que propicia el PER en uns moments en què s'està reactivant l'escàndol dels pagaments a CiU, mitjançant Fèlix Millet, de diners procedents del saqueig del Palau de la Música.

No era el moment perquè tot indica que aquests diners eren lliurats a canvi de la concessió d'obres públiques a determinades empreses. ¿Recorden tot allò del 3%? Bé, doncs el 3% -o més- de CiU és això, entre d'altres coses. El mateix que el PSC, dáltra banda.

No era el moment perquè justament ara el grup de CiU al Congrés, que dirigeix Duran, s'està oposant a la retallada del preu dels medicaments, una retallada que podria afectar la compte de resultats dels laboratoris farmacèutics, que constitueixen un potent lobby a Catalunya.

Fa algun temps, el diari El País va publicar que entre 2002 i 2005, un total de 34 empreses van aportar diners a la Fundació Trias Fargas -de CiU-, a més de les dues fundacions presidides per Fèlix Millet, la Puig i la de l'Orfeó Català. 28 d'aquestes empreses donants es van veure beneficiades per decisions del Govern de Jordi Pujol, amb Artur Mas de conseller en cap. La major part de les donacions procedien de constructores d'obra pública amb contractes del Govern català, de laboratoris farmacèutics proveïdors del departament de Salut o de companyies que prestaven serveis a la Generalitat. Queda clar?

D'altra banda, Unió Democràtica, el partit de Duran, no sembla el partit més adequat per a dedicar-se a denunciar la corrupció. Perquè aquest partit s'ha vist directament afectat, fins i tot per sentències dels tribunals, per qüestions tan poc edificants i tan relacionades amb la corrupció, com els anomenats cas Pallerols i cas Treball.

Diu Duran que les subvencions concedides a la indústria catalana de l'automoció creen ocupació. És possible. Però no hauria d'oblidar que gran part d'aquests recursos són estatals, és a dir, que provenen, entre d'altres, dels impostos pagats pels andalusos i els extremenys.

I els plans E d'inversió local? Perquè es tracta de 8.000 milions d'euros el 2009 i d'altres 5.000 milions el 2010. Aquests plans han consistit, bàsicament, a donar feina a molts aturats, malgrat que moltes vegades aquest treball ha consistit en obrir i tapar forats.

És a dir, aquests plans han consistit en repartir una mica de diners perquè els aturats en pitjor situació poguessin donar de menjar a les seves famílies. Més o menys, com el PER, amb totes les seves corrupcions. Aquests plans s'han aplicat també a Catalunya, i no es tenen notícies que les autoritats catalanes o els ajuntaments governats per CiU els hagin rebutjat amb l'argument que són com el PER.

En realitat, cal insistir que, molt probablement, Josep Antoni Duran i Lleida té raó amb les seves denúncies sobre la corrupció del PER. Però és dubtós que el moment de fer aquesta denúncia hagi estat el més oportú. I també és dubtós que UDC i CiU siguin les formacions més adequades per parlar d'aquestes coses.