e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 d'Abril de 2010

L'esperada sentència sobre l'Estatut català només té una interpretació que, de fet, és la mateixa que té el mateix Estatut, aquesta espècie de Constitució de Catalunya, oculta sota el concepte d'un estatut d'autonomia, com el d'Extremadura, Andalusia o Castilla -la Manxa, per exemple.

D'entrada, cal aclarir que la relació de Catalunya amb Espanya és molt diferent de la relació d'Andalusia, Extremadura o Castilla-la Manxa, entre altres coses, perquè aquestes tres últimes comunitats formen part d'Espanya, són Espanya.

I Catalunya no és Espanya. Per tant, l'encaix de Catalunya a Espanya té una difícil solució. La sentència de l'Estatut, en el fons, només pot tenir aquesta interpretació: un Estat, l'Estat espanyol, que pretén plantejar uns retalls jurídics a un fet innegable.

De fet, el problema que cal discutir no és si l'Estatut encaixa a la Constitució. L'Estatut no encaixa a la Constitució. A més, no pot encaixar, ni ha d'encaixar. Perquè Catalunya ha d'estar fora de la Constitució.

Per tant, el problema que cal analitzar és si la relació de Catalunya amb Espanya s'estableix mitjançant una articulació de tipus federal, mitjançant un articulació de tipus confederal o mitjançant cap articulació. Tota la resta és parlar per parlar.

És absurd pensar que pot ser acceptable la decisió sobre el futur de Catalunya d'uns jutges designats per partits polítics espanyols en funció d'interessos i equilibris polítics espanyols, que componen un tribunal espanyol, igualment polític.

No té sentit pretendre encaixar a Espanya una nació que no vol pertànyer a Espanya mitjançant una sentència judicial. És raonable pensar que forçar unes normes jurídiques, com l'Estatut o la Constitució espanyola, pot canviar una realitat social?

L'Estatut no encaixa a la Constitució, i si els jutges del Tribunal Constitucional pretenen aparentar que aquest encaix és possible mitjançant trampes jurídiques, estan interpretant una comèdia, estan muntant un aparença de legalitat que es caurà de forma estrepitosa.

Siguem realistes. Catalunya només podrà ser mantinguda dins de l'estructura jurídica espanyola per la força, una possibilitat, per cert, que està perfectament prevista a la Constitució espanyola, quan parla de les missions de les forces armades.

El fet que Catalunya no vulgui estar a l'estructura jurídica d'Espanya no vol dir que Catalunya renunciï a mantenir relacions amb Espanya. És precisament el caràcter d'aquesta relació el que ha de ser discutit i analitzat.

L'Estatut de Catalunya és inviable si es pretén que s'ajusti a la Constitució espanyola. Pretendre aquest ajust és pretendre que dos i dos sumen cinc. I no. Dos i dos no sumen cinc, i Catalunya no és Espanya.

Si no comencem per reconèixer la realitat, no anem enlloc. En aquest context, l'Estatut, la Constitució i l'encaix de l'Estatut a la Constitució, no té cap sentit. I el paper dels jutges del Tribunal Constitucional i dels que defensen la legitimitat d'aquest tribunal és ridícul.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1639
2
Comentaris afegits 
Iceman (Barcelon) 13-04-2010 - 11:34
Efectivament. Catalunya no és Espanya. Evidentment, Extremadura tampoc és Espanya... A banda del parany llingüistic, aquesta realitat social de la que parla, aquesta Catalunya que no vol estar a Espanya, Qui la forma? Hi som tots dintre? Pensament únic...
ferran (Vic) 12-04-2010 - 19:45
Gran article. Més clar impossible.
TORNAR