11 d'Agost de 2008

La por de Catalunya

La negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya reflecteix una societat, un país, amb por. Reflecteix unes institucions que no s'atreveixen ni a reconèixer la realitat ni a obrar en conseqüència. El Govern central i el seu president incompleixen les lleis, enganyen, es burlen dels catalans i, a més, es permeten esbroncar el president de la Generalitat, que tracten com un subordinat, que s'ha de limitar fer les coses que ells diuen.

I mentre, la societat catalana, els seus partits, les seves entitats, les seves institucions, segueixen empantanegades en una negociació sense futur, humiliant i absurda. Un país que creu que el seu futur consisteix en això, és un país sense futur. Catalunya té por d'enfadar un venedor de fum com a Zapatero. Té por de no ajustar-se a la Constitució espanyola. Té por d'incomplir alguna llei de l'Estat. Té por que l'administració central no li doni una almoina.

Paraules. A Catalunya només li queden paraules. I por. El pactisme, la flexibilitat, la tendència al diàleg i la negociació s'han convertit en covardia. El Govern central i el seu partit s'en riuen de Catalunya, i Catalunya només té por que s'enfadin. Un país no té models. Cada país té un camí propi, una via pròpia cap al futur i cap al seu desenvolupament, cap a la realització de la seva identitat. Però, algú creu que Catalunya va realment per aquest camí? Mentre Catalunya no s'atreveixi a obrir la porta de la gàbia, seguirà com fins ara.

Ara com ara, Catalunya sembla estar d'acord que el seu destí és ser una peça més del nacionalisme espanyol. Si les coses són així, el camí que la societat catalana està recorrent és el correcte. Si no és així, cal caminar en direcció contrària. Europa, la Unió Europea, ha vist en els últims temps processos independentistes, secessionistes, que s'han desenvolupat amb èxit. Però els processos d'aquest tipus no s'obren negociant el cafè per a tothom que Pedro Solbes i Zapatero vulguin donar-li a Catalunya, com una almoina.

La por no és el camí. La legalitat vigent pot canviar-se amb mesures de pressió, amb iniciatives polítiques, cíviques i socials. Però cal tenir menys por. Menys por del Govern central, de la seva Constitució i de les seves lleis. I ara com ara, Catalunya és una societat amb por. Amb molta por, amb molt poca valentia política i amb massa paraules.