06 de Març de 2009

La por arriba a la banca

La persistència de la crisi, sobretot al sector financer, ha provocat que ja es parli poc de la solidesa, solvència i capacitat de resistència de les entitats espanyoles, per entrar al terreny de les advertències sobre els riscs. Diversos fets indiquen que la por està arribant als bancs i caixes de l'Estat espanyol.

D'una banda, en els últims dies alts directius d'entitats com el BBVA, el Banc Sabadell o la CAM han parlat obertament de la possibilitat que l'administració pública hagi d'intervenir en algunes entitats. El ministre d'Economia, Pedro Solbes, i el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, també s'han referit amb claredat a aquesta eventualitat.

El problema procedeix de l'alt endeutament de les entitats financeres -més alt en el cas de les caixes- amb el sector immobiliari, que es troba en una crisi de gran profunditat, i de la vertiginosa pujada dels índexs de morositat. Diversos experts creuen que els comptes i balanços oficials no reflecteixen la realitat.

Aquests especialistes diuen que quan una immobiliària no pot tornar un crèdit a una entitat financera, hi ha dues opcions. Una és declarar com a morós a la immobiliària, quedar-se els seus actius i subhastar-los. En aquest cas, cal comptabilitzar com a deute una quantitat que sol ser el 50% del valor inicial d'aquests actius.

L'altra opció és que l'entitat financera, a canvi del deute, es quedi amb els actius, valorats en la mateixa quantitat del crèdit que es va concedir. En aquest cas, no s'anoten pèrdues, ja que les últimes normes sobre valoració d'actius no obliguen a valorar-los a preu de mercat. És això el que estan fent últimament moltes entitats financeres, i el resultat és que els seus comptes no són reals, perquè aquests actius ara valen molt poc.

Una altra dada preocupant és la decisió del Banco Santander de suspendre durant dos anys els reemborsaments del seu fons inversió Banif Immobiliari, al·legant que no podia fer front les peticions dels partícips. El BBVA es va trobar en la mateixa situació, però va oferir als clients del fons comprar les seves participacions i establir un mínim de dos anys de permanència per als que decidissin quedar-se. Si el Santander ha decidit fer front al desprestigi que suposa suspendre els reemborsaments, és perquè realment no pot fer-ho, no pot pagar, una situació que obre moltes incògnites.

També cal destacar el projecte de fusionar Caja Castilla la Mancha (CCM) amb Unicaja. De fet, es pretén que Unicaja absorbeixi CCM. Diversos experts creuen que el forat de CCM és entre 3.000 i 4.000 milions d'euros. Perquè l'operació surti endavant, cal tapar aquest forat. No sembla que sigui l'únic cas. Es parla de fusions de caixes a Burgos i a Extremadura.

A més, si s'examinen les dades difoses sobre les entitats que han acudit, a la recerca de liquiditat, a la venda d'actius al Banc d'Espanya, pot comprovar-se que els quatre primers llocs estan ocupats per les majors caixes d'estalvi: Bancaja, La Caixa, Caja Madrid i CAM, en aquest ordre. En setè lloc figura Caixa Catalunya, que té l'índex de morositat més alt de totes les entitats de l'Estat, un 5,3%.

No acaben aquí els problemes. L'agència de qualificació de risc Standard & Poor's ha reduït fa dies el nivell de solvència de quatre entitats (Caja Madrid, Banco Popular, Banc Sabadell i Ibercaja), i ha canviat la perspectiva d'estable a negativa del Santander i el BBVA "per la profunditat i duresa de la crisi ". La major rebaixa ha estat per a Caja Madrid, pel deteriorament "significatiu dels préstecs, sobretot en la segona meitat de 2008". Sembla que ve tempesta.