e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Juliol de 2010

Ara, a plorar, a lamentar-se, a sorprendre's i a protestar. Ara, a convocar actes simbòlics, a signar manifestos i commemorar més derrotes. Aquesta és la societat dels fracassats, dels derrotats i dels equivocats.

El problema no és perdre. El problema és col·locar-se de forma voluntària, dòcil i servil, en una posició on la derrota és segura. I això és el que ha pretès la societat catalana amb l'Estatut.

De  fet, si analitzem les coses des d'un punt de vista estrictament jurídic, legal, el Tribunal Constitucional té raó. Aquest Estatut no encaixa a la Constitució espanyola. En absolut. És jurídicament impossible. Els jutges fins i tot s'han quedat curts.

Però la realitat no és estrictament jurídica. La realitat és una realitat social, política i econòmica. I en aquest sentit, la derrota de Catalunya és total. Però, és que algú esperava que el nacionalisme espanyol acceptés que aquest Estatut tingués cabuda a la Constitució?

L'error no és pretendre encaixar l'Estatut a la Constitució. L'error és haver escollit aquest camí, un camí que portava directament al fracàs. Des d'un punt de vista polític i social, era una estupidesa creure que el nacionalisme espanyol havia de permetre que Catalunya l'enganyés.

El camí no era aquest. El que vol Catalunya, el que necessita Catalunya, no cap en aquesta Constitució, ni en cap Constitució espanyola. Per tant, o s'accepta aquesta realitat o més val no perdre el temps.

La Constitució espanyola és molt nacionalista, i preveu al seu articulat que les forces armades impedeixin qualsevol intent d'abandonar l'Estat. I la història demostra que aquests plantejaments no són una simple advertència.

A Catalunya no li interessa aquesta Constitució. En aquesta qüestió, cal plantejar-se les coses al límit: o tot o res. Les vies autonomistes, estatutàries i del pactisme no porten enlloc.

Però Catalunya està conduïda per una classe política enfonsada en el fang de la corrupció, dels compromisos, de pactes inconfessables, de negocis foscos i de vies que no porten enlloc. Per això hem arribat a aquesta situació ridícula i grotesca.

I arribats a aquest punt, es convoca la gran manifestació. La manifestació dels ploramiques, que estarà dirigida precisament pels que han provocat aquesta situació, pels que estan molt còmodes i molt satisfets amb aquesta situació.

Sembla mentida que al poble de Catalunya encara no hagi assumit una vella frase, sembla que de Mijail Bakunin: "La llibertat, no es dóna, es pren". I mentrestant, a ploriquejar a una manifestació de derrotats, encapçalada per uns vividors.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2313
7
Comentaris afegits 
jomateix (BCN) 15-07-2010 - 14:31
prou de fer de ploramiques... hi ha dues opcions o declarar la independència o CALLAR i acatar... no hi ha mes...
jomateix (BCN) 15-07-2010 - 14:29
totalment d'acord... senyor Galeote... jo hi vaig ser a la mani, però no pas per plorar l'estatut sinó per fer veure la força que tenim els independentistes (i ben bé que varem aconseguir el nostre objectiu)... ara a veure qui diu que som 4 gats...
Gerard (Barna) 08-07-2010 - 12:43
Jo no hi anire per cap estatut, ni pels nostres politics (a cridar-hi en contra si de cas). Hi anire per demostrar que estem vius, perque no acatem les imposicions. Soc un independentista que acceptare la voluntat dels catalans, pero de ningu mes.
ccc (bcn) 06-07-2010 - 19:40
sento sempre el mateix comentari, el poble català no pot obtenir el q vol si no ho pren, però potser no pren res pq ja té el que vol.
Salvador Ferrer-Bonsoms (Igualada) 06-07-2010 - 07:44
La independencia de Cataluña no se puede conseguir dentro de la legalidad española. Hay que romper con esa legalidad y crear una nueva. O sea, hace falta un acto de insurrección. Pero no tiene por qué haber violencia.
TORNAR